DISSABTE 16 D'OCTUBRE DE 2010 LA TORRE DE TAMÚRCIA
11:00
ORDRE DEL DIA:
-Informació sobre el què és una EMD-Entitat Municipal Descentralitzada.
-Informació sobre les balances fiscals.
-Com enfocar el futur de la Terreta
-Fira de La TERRETA per al proper estiu junt amb les Jornades Culturals i la Trobada
-Organització de l'Associació: Com millorar la comunicació.
viernes, 15 de octubre de 2010
LA TERRETA DECIDEIX: QUÈ QUI SOM I QUÈ VOLEM?
Darrerament a travès d'aquest bloc ens han arribat comentaris anònims en defensa de la gestió realitzada per l'Ajuntament de Tremp i qüestionant les nostres reivindicacions i de qui som i deixem de ser. Comprenem que els correus que sols volen lloar la tasca d'un Ajuntament com el de Tremp es refugiin en un teclat i en l'anonimat per a desqualificar a La TERRETA DECIDEIX afirman que som pocs, que no vivim a la Terreta, que desvirtuem la tasca a la gent, que insultem a la gent, etc, etc.
Els membres de LA TERRETA DECIDEIX VOLEM QUE LA TERRETA SIGUI AJUNTAMENT PROPI,el 948 de CATALUNYA, perquè entenem i així és que l'actual Ajuntament de Tremp és producte d'una herència franquista. Sols cal veure com els nuclis de la Terreta, antics Ajuntaments d'Espluga de Serra i de Sapeira, foren incorporats a Tremp al 1970. l'allunyament de l'administració local és un veritable anacronisme, conseqüència de la Dictadura franquista que encara no s'ha sol·lucionat en democràcia. La voluntat popular de la gent que viu i està empadronada a la Terreta es va veure reflexada el passat 25 d'abril en una consulta popular, la primera que es feia a la Terreta desprès de les eleccions del 16 de febrer de 1936 i hi van votar a favor de la segregació 60 persones i 3 en contra.
A més a més,els anònims afirmen que NO donem la cara i som gent que viu fora.Hem donat la cara durant la consulta popular i durant diferents reunions amb els representants polítics de Tremp per tractar aquest tema: dues reunions amb Victor ORRIT i Bonifaci COLOMINA (PSC); una amb Josep ARDANUY (ERC) i un altra amb Albert ALINS i Joan UBACH (CIU). Sobre si vivim o no a la Terreta, si som de dins o fora, o estem o no empadronats a la Terreta, abans d'afirmar-ho tant rotundament, haurieu tingut que preguntar qui assisteix a les reunions i el resultat definitiu de la consulta. Això és no donar la cara? NOO, NO donar-la és fer anònims i amagar la identitat, però per part de nosaltres la cara i els interessos són molt clars.
I finalment els anònims barregen les comparacions de Franco amb Montilla i Orrit amb es crítiques que dieun que anàven dirigides als 140 visitants...Perdoneu, no intenteu confondre als lectors, les crítiques de pa i el circ NO anaven dirigides contra els visitants, ens referiem a les polítiques de pa i circ que ofereixen les diferents administracions i deprès seràn les mateixes les que es queixin de la manca de finançament, de liquiditat i voldràn més diners, i fins i tot més impostos i ni s'adonen de la crisi econòmica que tenim, ni del nombre d'aturats, ni de la retallada laboral ni de res. Per tal de no veure aquesta dura realitat acostumen a fer polítiques de pa i circ, per a entretindre als ciutadans com fa Montilla amb el fútbol i sobre l'Alcalde Orrit ...no farem comparacions dictatorials com ho vam fer, però si direm, i això són paraules de Josep Ardanuy en relació a determinats comportaments autoritaris de l'Alcalde Orrit: "la prepotència socialista no te aturador", I d´entrar en política o no, de Ramon Tremosa i companyia, tranquils que no farem cap llista electoral, i menys dins d'un ajuntament que no és el nostre.
miércoles, 6 de octubre de 2010
FRANQUISME SOCIALISTA SOCIOLÒGIC
ELECCIONS 28-N: FRANQUISME SOCIOLÒGIC
Que un govern d'esquerres com el tripartit, des de la seva pretesa superioritat moral, acabi la legislatura convocant les eleccions en un dia de partit Barça-Madrid, em recorda inevitablement els darrers anys del franquisme. Al final de la dictadura tot servia per tapar la mala política i la mala gestió econòmica i el futbol, com a gran esport de masses que llavors començava a ser, era el circ perfecte per aquell dictador cínic que va arribar a dir "haga como yo y no se meta en política". Us adjunto unes ampliacions del breu comentari que ahir vaig fer al meu facebook, i que avui ha merescut que en Jordi Basté se'n fes ressò a RAC-1 i que en Carles Francino em donés entrada, també a quarts de nou del matí i durant 10 minuts, al seu programa per tal d'explicar el franquisme sociològic de Montilla. Quin ofici, aquest de polític, i quin país!! Ni un ni l'altre em van entrevistar durant la campanya electoral de l'any passat i tampoc no tenen interés en la creixent i influent feina que es fa al Parlament Europeu i en la qual hi estic participant directament (ara acabem de tancar una molt important reforma del sistema financer europeu i estem debatent els corredors ferroviaris de mercaderies del futur). No em negareu que aquest periodisme dóna incentius racionals creixents per a veure qui la diu més grossa...
1.- Tant dolentes són les enquestes del PSC? Ja sabíem que les possibilitats d'un tercer tripartit passen perquè la participació sigui la més baixa de la història a Catalunya, amb el descrèdit i la deslegitimació que aixó comportarà per a l'autonomia catalana i per al proper govern (i les seves reivindicacions). El PSC va passar-se 23 anys dient que Pujol era president gràcies a l'abstenció diferencial catalana, però el segon tripartit batrà el rècord d'abstenció, de vot en blanc i de vot a tot tipus de llistes no-convencionals. Tot un èxit del segon govern d'esquerres.
2.- Una crisi econòmica com la que vivim ben bé mereix una campanya de 15 dies parlant d'economia, centrada en les sortides de la crisi econòmica, com ha passat aquest juny a Holanda. Una crisi política com la que vivim també mereix que parlem de que, per a sortir-ne millor, ens cal més autogovern, més ben dit la independència fiscal i de les infraestructures, com ha passat aquest mes de juny a Bélgica. Una crisi com la que patim, sense comparació a Europa, ben bé mereix que el debat econòmic i polític centri la vida social i mediàtica de la darrera setmana de campanya. Però hi ha qui té interés en tapar els problemes reals de la gent i els debats decisius dels catalans, i pretén que parlem de moltes i superificals coses, abans que revisar a fons una pèssima gestió de govern de coalició i, sobretot, que parlem a fons de les propostes de futur.
3.- Quina mala imatge portes enfora ha donat el govern català!! Quan ahir ho comentava a la reunió del grup liberal, molts diputats europeus no s'ho podien creure. Amb decisions com aquesta la Catalunya del PSC i dels tripartits està més a prop dels populismes revolucionaris sud-americans que no pas de les socialdemocràcies reformistes centreeuropees. Un PSC que s'autoanomena en exclussiva progressista però que vota majoritàriment a favor dels toros, mentre que la CiU a la qual anomana "les dretes" hi vota majoritàriament en contra. Un detall que ahir, en la reunió del grup, també van apreciar molt els diputats liberals i demòcrates.
5.- En els seus darrers anys de vida Franco sabia que venia darrera seu una democrácia i un estat de les autonomies, però va deixar-ho tot lligat i ben lligat. Per a una Catalunya autònoma Franco sempre hauria desitjat un president dòcil al centralisme que ell va crear (AENA és un invent de l'any 1970 i no ha patit canvis des de llavors ençà). Per a una Catalunya autònoma Franco sempre hauria desitjat un president sense ambició nacional catalana, regionalista i claudicant a l'espanyolisme d'Estat que practiquen els alts funcionaris de Madrid. Per a mi ni Pujol ni Maragall van respondre a aquest perfil derrotat, que condemna a la desaparició a la nació catalana. Montilla en canvi, l'aposta personal de Joan Puigcercós al 2003 i al 2006, s'acomiada com a president de Catalunya amb un gest inequívoc de franquisme sociològic.
Ja han passat poques setmanes d'aquests comentaris de Tremosa. ARA... des de la TERRETA, ens preguntem...i l'actitud de l'Alcalde VICTOR ORRIT (PSC) és lamateixa que la d'un deixeble de JOSÉ MONTILLA?.
1. Els seus comportaments amagant o no facilitant la documentació demanada per ciutadans del seu Ajuntament o per ERC, no és un comportament sectari i poc democràtic?.
2.-En temps de crisi econòmic, d'un molt elevat percertantge d'atur (el doble que la mitjana europea), amb quasi la meitat dels joves aturats, amb un fort endeutament de les administracions locals i comarcals és la millor manera anar fent excursions, viatges i dinars gratuïts entre els diferents sectors socials?. Pa i circ, que així el poble està entretingut i ni pensa ni parla sobre el futur del seu poble, del seu país.
martes, 5 de octubre de 2010
140 PERSONES VISITEN LA TERRETA
Foto: Ajuntament de Tremp.
Al veure una notícia com aquesta del passat dissabte on es visita diferents pobles com Castissent, Aulàs i Sapeira i es menja, ens preguntem qui paga la despesa de l'esmorzar, el dinar i el transport de tota aquesta gent. Està molt bé que l'Ajuntament de Tremp promocioni entre els veïns de la "Ciutat" i els de la perifèria aquesta jornada de conèixer el municipi. Però, davant tant de menjar gratuït ens preguntem , qui és el que paga tot això i més en temps de crisi econòmica i d'atur com els que tenim...Per a moltes altres coses NO n'hi ha DINERS, per aquestes visites i àpats, SÍ.
140 PERSONES VISITEN LA TERRETA
04/10/2010 13:35
La segona sortida organitzada en el marc de l'exposició "Tremp, un gran municipi. 29 mirades d'un territori per descobrir" té una gran acollida entre la ciutadania del municipi.
Aquesta segona excursió va descobrir bona part de la zona de la Terreta. La primera parada va ser a Castissent, on es va servir l'esmorzar i els visitants van poder escoltar una mostra de cançons tradicionals d'aquest poble tocades amb acordió.La segona parada va tenir lloc a Aulàs, el petit poble recuperat al bell mig de la vall dels Voltors, on alguns dels seus habitants ens van ensenyar els racons del poble i l'empedrat que estan construint ells mateixos i amb l'ajuda dels camps de treball que organitzen a l'estiu.La jornada va acabar amb un dinar a la plaça de l'Alsina de Sapeira. També a Sapeira, aquells que ho van desitjar van poder visitar l'exposició que s'ha instal·lat al local social.Durant aquesta setmana l'exposició romandrà al local social de Sapeira i a partir del dilluns vinent es podrà veure al Casal dels Voltors, a La Torre de Tamúrcia.La propera caminada serà el dia 16 d'octubre a Claret, Puigcercós i Palau de Noguera.
La segona sortida organitzada en el marc de l'exposició "Tremp, un gran municipi. 29 mirades d'un territori per descobrir" té una gran acollida entre la ciutadania del municipi.
Aquesta segona excursió va descobrir bona part de la zona de la Terreta. La primera parada va ser a Castissent, on es va servir l'esmorzar i els visitants van poder escoltar una mostra de cançons tradicionals d'aquest poble tocades amb acordió.La segona parada va tenir lloc a Aulàs, el petit poble recuperat al bell mig de la vall dels Voltors, on alguns dels seus habitants ens van ensenyar els racons del poble i l'empedrat que estan construint ells mateixos i amb l'ajuda dels camps de treball que organitzen a l'estiu.La jornada va acabar amb un dinar a la plaça de l'Alsina de Sapeira. També a Sapeira, aquells que ho van desitjar van poder visitar l'exposició que s'ha instal·lat al local social.Durant aquesta setmana l'exposició romandrà al local social de Sapeira i a partir del dilluns vinent es podrà veure al Casal dels Voltors, a La Torre de Tamúrcia.La propera caminada serà el dia 16 d'octubre a Claret, Puigcercós i Palau de Noguera.
lunes, 4 de octubre de 2010
HOMENATGE A LES VÍCTIMES DEL FRANQUISME A LA TERRETA
DE:http://www20.gencat.cat/portal/site/memorialdemocratic/menuitem.cfda1539e77b8087ba26422db0c0e1a0/?vgnextoid=c24639c6a7cdc110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=c24639c6a7cdc110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=fbd95a0b4b66b210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD
LA TERRETA DECIDEIX estem molt contents d'aquest acte "en record de totes les víctimes de la Guerra Civil". Els antics i històrics municipis de Sapeira i Espluga de Serra, incorporats a Tremp al 1970 segons "l'ordeno i mando" de la Dictadura Franquista, també som unes víctimes més de la Guerra Civil i de la dictadura i actes de dignificació com el de proper dissabte són d'agraïr.
Tant de bó, aquests actes i actuacions com aquests arriben aviat a la conca de la Noguera Ribagorçana i de l'Alta Ribagorça
ACTE DE DIGNIFICACIÓ AL CEMENTIRI DE TREMP
El 9 d’octubre es durà a terme la dignificació del cementiri en record de totes les víctimes de la Guerra Civil. Després, a l’Ajuntament de Tremp tindrà lloc una conferència sobre la repressió franquista a càrrec de Joan Sagués, professor d'Història Contemporània a la Universitat de Lleida, i de l'historiador Francesc Prat.
El 7 d’abril de 1938, les tropes franquistes van ocupar la ciutat de Tremp i durant nou mesos el Pallars va ser front de guerra. Al cementiri d'aquest municipi, on havien estat inhumades víctimes de la repressió revolucionària durant els primers mesos de la Guerra Civil, s’hi van enterrar combatents de tots dos bàndols, civils i militars morts a causa de bombardeigs d’aviació i dels accidents derivats de la guerra, així com civils i militars executats per la repressió militar franquista.
Quan?
Dissabte 9 d'octubre:
A les 12 h, dignificació de la fossa comuna del cementiri de Tremp.
A les 13 h, conferència sobre la repressió franquista a càrrec de Joan Sagués, professor d'Història Contemporània a la Universitat de Lleida, i de l'historiador Francesc Prat.
On?
Cementiri de Tremp i Ajuntament de Tremp (Pl. Creu, 1)
ACTE DE DIGNIFICACIÓ AL CEMENTIRI DE TREMP
El 9 d’octubre es durà a terme la dignificació del cementiri en record de totes les víctimes de la Guerra Civil. Després, a l’Ajuntament de Tremp tindrà lloc una conferència sobre la repressió franquista a càrrec de Joan Sagués, professor d'Història Contemporània a la Universitat de Lleida, i de l'historiador Francesc Prat.
El 7 d’abril de 1938, les tropes franquistes van ocupar la ciutat de Tremp i durant nou mesos el Pallars va ser front de guerra. Al cementiri d'aquest municipi, on havien estat inhumades víctimes de la repressió revolucionària durant els primers mesos de la Guerra Civil, s’hi van enterrar combatents de tots dos bàndols, civils i militars morts a causa de bombardeigs d’aviació i dels accidents derivats de la guerra, així com civils i militars executats per la repressió militar franquista.
Quan?
Dissabte 9 d'octubre:
A les 12 h, dignificació de la fossa comuna del cementiri de Tremp.
A les 13 h, conferència sobre la repressió franquista a càrrec de Joan Sagués, professor d'Història Contemporània a la Universitat de Lleida, i de l'historiador Francesc Prat.
On?
Cementiri de Tremp i Ajuntament de Tremp (Pl. Creu, 1)
sábado, 2 de octubre de 2010
ERC DE TREMP ES QUEIXA DE LA PREPOTÈNCIA SOCIALISTA DE VICTOR ORRIT
JOSEP ARDANUY-TARRAT, regidor d'ERC a l'Ajuntament de TREMP i Delegat del Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya a l'Alt Pirineu i l'Aran es queixava al FACEBOOK de la "prepotència socialista, no té aturador". Aqquest és el final de la seva anotació on explica com els 2 regidors d'ERC a l'Ajuntament no han assistit al darrer Ple municipal, "com a mesura de protesta" per què l'alcalde Victor ORRIT (PSC) NO els deixa consultar els documents del registre d'entrada municipal, en concret les alegacions dels veíns al POUM que ja fa més de dos mesos que´les té l'Ajuntament.
Companys d'ERC, benvinguts al món real pallarès; els veïns de La Terreta hem esperat més de quatre mesos per a obtenir les balances fiscals i sense cap desglossamet pressupostari, dues ratlles i endavant. Es veu que per a fer-ho no serveixen els nombrosos treballadors de l'Ajuntament i, segons en Bonifaci COLOMINA (PSC) es tindria que contractar una auditoria externa que costa temps i diners.
Com bé dieu "la prepotència socialista no té aturador"
Suscribirse a:
Entradas (Atom)