Els veïns de la Terreta lamenten la deixadesa de l'Ajuntament de Tremp amb aquest territori. Expliquen que en molts pobles encara no disposen de serveis bàsics com clavegueram, enllumenat públic o carrers i carreteres pavimentades. A 500 metres del poble d'Orrit, hi ha el d'Areny, pertanyent a l'Aragó. La gent de la Terreta veu com els seus veïns aragonesos tenen totes les carreteres ben pavimentades i els carrers arreglats.
Els pobles de la Terreta estan separats dels de Tremp per diferents serres muntanyoses i per anar a Tremp, cap de municipi, i el més privilegiat ha de fer 80 quilòmetres per una carretera plena de revolts. Lluís Bonet, veí d'Orrit, explica que 'per anar a fer un tràmit a l'Ajuntament tardo una hora, el mateix que tardaven fa quaranta anys travessant la serra a peu'. Bonet afegeix que moltes vegades el mateix Ajuntament no és conscient d'aquest fet i els diuen 'tornà demà' a buscar el certificat. Bonet afegeix que no costaria res que un cop per setmana tècnics de l'Ajuntament es desplacessin a la zona per evitar constants i llargs desplaçaments dels veïns. Aquesta demanda dels veïns no l'han vist satisfeta en tots aquests anys.'
La única solució és desvincular-nos de Tremp i quan abans millor' explica Bonet. 'Fa molts anys que demanem poder votar a la Terreta i no ho hem pogut aconseguir mai, i ara, sortosament, el dia 25 ho podrem fer en una consulta popular que no depèn de l'Ajuntament de Tremp, perquè si fos així no ens deixarien votar a la Torre de Tamúrcia' explica el veí d'Orrit.
Carles Pascual, veí d'Espills, explica que han decidit tirar endavant aquesta consulta davant el 'deixament de l'Ajuntament cara als veïns d'aquesta zona'. I afegeix: 'si aconseguim ser municipi independent serem nosaltres els qui decidirem el que hem de fer'. Per Pascual 'veure les necessitats de la Terreta des de Tremp, a una hora mínim en cotxe, és molt complicat'.
Enric Barrull, veí de la Torre de Tamúrcia, explica que en aquesta zona hi ha molts recursos naturals dels que l'Ajuntament en treu molts beneficis i que aquestos no reverteixen a la Terreta. Ser municipi independent, per Barrull, possibilitaria poder gestionar tots aquests recursos i els beneficis que generen.
A Espluga Serra hi ha escola però els que han d'anar al institut i van a el Pont de Suet, comarca de l'Alta Ribagorça, per proximitat. Pel que fa al metge els atent el d'Areny (Aragó) per un conveni que hi ha entre el Departament de Salut de Catalunya i el d'Aragó. Les relacions comercials són amb Tremp, municipi al que pertanyen, però també amb la Ribagorça aragonesa i amb l'Alta Ribagorça, que la tenen a poc més de 25 quilòmetres de bona carretera, la N-230.
La Terreta la integren, entre d'altres, els pobles d'Aulàs, Castellet, Esplugafreda, Espluga de Serra, els Masos de Tamúrcia, Sapeira, Torogó, Tercui, Escarla, Espells i la Torre de Tamúrcia. Aquest últim serà el que acollirà la consulta popular. Es farà a la Casa dels Voltors, cedida per l'Ajuntament de Tremp per fer la consulta per la independència de Catalunya, promoguda per la plataforma Lo Pallars Decideix. La gent podrà votar des de les 11.00 fins a les 20.00 hores.
A:
http://sapeira.blogspot.com/2010/04/referendum-per-decidir-el-futur-de-la.html
VINE A LA FESTA MAJOR DELS MASOS DE TAMÚRCIA
Tant és si SOM del Barça o SÓN del Madrid o del Milan; poc importa si venen del nord o del sud; de l'est o de l'oest... poc importa.
Els veïns de la Terreta han decidit segregar-se del municipi de Tremp amb 60 vots afirmatius del total de 65 emesos. El resultat de la votació popular ha estat rotund: 60 vots afirmatius, 3 de negatius, 1 blanc i 1 nul. Els promotors de la consulta han valorat positivament el resultat donada la alta participació, al voltant del 60%. Aquest dilluns mateix faran arribar els resultats a tots els grups polítics de l'Ajuntament de Tremp i de manera immediata començaran les accions per poder ser municipi independent. Els veïns han dit que iniciaran una recollida de signatures per entrar la segregació de la Terreta com a iniciativa popular al Parlament. Els 15 nuclis de la Terreta sumen unes 150 persones.
Al 1970 els històrics ajuntaments d' Espluga de Serra i de Sapeira van passar a dependre de l' Ajuntament de Tremp. Ja es portaven trenta anys de Dictadura franquista on era habitual el "ordeno i mando" i per mitjà d'un Decret al Butlletí corresponen, del dia a la nit, de la claror a la foscor; els dos ajuntaments de la Terreta van passar a dependre de Tremp, situata la llunyana Conca de Tremp. La poca població de la vall feia inviable econòmica i administrativament l'existència d'aquests ajuntaments com a tals, però a diferència d'altres ajuntament propers NO es va facilitar la unió entre dos ajuntaments per a crear-ne un de tercer. 
LA TERRETA DECIDEIX DIU SI A LA SEGREGACIÓ
La Primera votant ha vingut a le 9:10.
Diversos votants matiners que han votat a la consulta popular de "La Terreta Decideix"
A LA CASA DELS VOLTORS DE LA TORRE DE TAMÚRCIA (LA TERRETA; EL PALLARS JUSSÀ) EL PROPER DIUMENGE 25 D'ABRIL DE LES 9 A LES 20 HORES.
Mentre els nostres alcaldes es reuneixen amb REESA a Lleida, nosaltres, que no som tan ingenus com per a debatre amb qui ha demostrat ser uns campions de la fal·làcia i la mentida, seguim obstinats a informar de forma fefaent als nostres veïns de tot el que ens ve al damunt amb el projecte d'Autopista Elèctrica entre Peñalba, Montsó i Isona i el "recreixement" de la línia de Foradada del Toscar a la Pobla de Segur (una funció que, sens dubte, correspondria als nostres alcaldes si visquéssim en un país de major i més sòlida cultura democràtica).Així, com veieu pel cartell que encapçala aquestes línies, els nostres companys del Pallars han preparat un parell de jornades en les quals es desenvoluparan les xerrades d'Enric Duran, membre destacat del moviment "Podem viure sense capitalisme", en les quals s'informarà sobre els projectes de REESA que amenacen el futur de les nostres comarques i sobre el sistema capitalista que permet i afavoreix, precisament, aquest tipus de projectes, portats a terme en contra del territori i els seus pobladors i que només serveixen, donades les seves característiques, per a especular, obtenint els màxims beneficis, amb el transport d'energia elèctrica (monopolitzat per REESA gràcies a una liberalització salvatge).Les cites són:
