jueves, 27 de septiembre de 2012

La Comarca de la Ribagorça en contra de la llengua catalana de la Franja


DE: Radio Huesca-Graus
 El pleno de la Ribagorza aprueba cuatro de las cinco mociones presentadas
La sesión ordinaria del consejo comarcal de La Ribagorza que se prolongó, por espacio de dos horas, dio luz verde a cuatro de las cinco mociones presentadas, la única que no salió adelante fue la presentada por el PSOE acerca del proyecto de ley de lenguas que contó con los votos en contra de PP y PAR (diez) y a favor de PSOE y CHA (8).
El pleno aprobó, con 13 votos a favor de PSOE, PAR, CHA y la del consejero de Laspaúles, del Partido Popular, y cinco votos en contra del PP, la moción, presentada por los socialistas en la que se rechazaba el decreto de G.A que modifica el estatus de las oficinas comarcales agroambientales y se instaba al ejecutivo autonómico a derogarlo, y mantener y reconocer la estructura periférica de las delegaciones de Benabarre, Arén, Montanuy y Laspaúles y de otras delegaciones en la misma situación.
PAR, PSOE y PP apoyaron la moción del Partido Aragonés para reivindicar, al G.A, iniciar y culminar el proceso administrativo y medioambiental para realizar, en su momento y, de forma paralela al proyecto de Castanesa, la ampliación de Cerler por el sector de Ardonés, y al mismo tiempo, demandar la mejora de infraestructuras existentes en el entorno de la estación de esquí.
Todos los grupos políticos, representados en la Comarca, dieron el voto a favor, para elevar al Gobierno de Aragón la inclusión, en el avance del Plan General de Carreteras de Aragón 2013-2014, el acondicionamiento de la A-2211 y la A-2613.
Y también la resolución en la que se solicitaba al Gobierno de Nación aprobar medidas urgentes para paliar los daños producidos por los incendios forestales y otras catástrofes naturales ocurridos en varias comunidades autónomas, con el objeto de que sea contemplado en su ámbito de aplicación el incendio ocurrido en marzo en Castanesa.
Por otro lado, se daba cuenta de las actuaciones de Presidencia sobre financiación del Plan de Desarrollo Rural Sostenible con una subvención de 422.604 euros para ejecutar actuaciones de recogida selectica, infraestructuras de protección civil y planes de ahorro energético, albergue y pabellón multiusos.
También se daba cuenta de la realización del Plan Económico Financiero donde se citaba el convenio de la encomienda del transporte escolar por importe de 892.923 euros.
Además, se tomaba conocimiento de la dimisión de la consejera socialista, Mª Victoria Celaya, a quién sustituirá Miguel Ángel Plaza.
En el turno de ruegos y preguntas el grupo PAR, preguntaba al vicepresidente comarcal, Luis Rabal (PP) por las reuniones con Fomento por la N260.

TREMP: COM DEFENSAR L'ACADEMIA I SER INDEPENDENTISTA

Si la independència és al carrer, també deu ser als mercats: als mercats de veritat, als de tota la vida, no als de la prima de risc i el deute sobirà, que aquests, si alguna cosa saben de la independència, no sembla que els hagi fet canviar d’humor. Ahir era mercat a Tremp i la independència, efectivament, hi era. La portava enganxada al coll en Josep Maria Baró, venedor de camises i pantalons, el qual lluïa amb orgull un pin amb una estelada blava. A ell no cal preguntar-li què en pensa, de la independència: “Doncs no, no cal, ja ho veu, hi estic totalment a favor”, explica després d’atendre una parella jove que pretenia completar l’armari de tardor. També porta un rellotge del Barça amb una ostentosa corretja blaugrana. Després n’hi ha que diuen que els comerciants són porucs i amaguen les preferències per no perdre clients. Ja no hi ha por d’ensenyar l’estelada. “Home, és veritat que entre els venedors potser sóc una minoria, perquè n’hi ha molts que són de fora i aquests no la volen, la independència”, explica. “Però ara som un poble esperançat i crec que la tenim a prop”, aventura Baró, que amb un cert escepticisme soterrat, creu que és sincera l’aposta del govern de CiU per l’estat propi: “Em sembla que potser sí, que hi volen anar, s’hi juguen molt; si ara es fan enrere, la gent els passarà pel damunt.” Unes parades més enllà l’Esteban seu i fa una cigarreta assegut amb el paradista veí. No parlen¡ de política. Però, tot i les reticències inicials –“jo d’aquests temes no hi entenc”–, al final s’anima, es passa al castellà i es deixa anar: “Doncs jo no la veig bé. I sap per què? Perquè a Catalunya no tenim indústria, ja em dirà vostè com viurà Catalunya sense indústria, ni diners ni res.” Home, hi ha tota la indústria de l’àrea metropolitana, la química de Tarragona, hi ha el turisme... “Res. Tot són empreses de fora, aquí el que hi ha és molta agricultura, però si Catalunya es fa independent no podrà viure només de les pomes”, sentencia l’Esteban, acostumat a recórrer els mercats rurals de Ponent. Al seu costat l’altre venedor l’escolta i somriu de manera una mica ambigua, i no aconseguim desxifrar si és d’assentiment o de prudent i silenciosa discrepància. Un client el demana just a temps d’haver-se de definir. És un marroquí amb una samarreta amb un escut amb les quatre barres i la llegenda “Catalunya lliure”. Un altre cop la independència es fa present al mercat! L’home, però, no entén el català, o fa veure que no l’entén, i marxa sense respondre
res: més ambigüitat.  De fet, Tremp i la comarca del Jussà són un territori ambigu en l’assumpte de la independència. Està carregat de contradiccions. Per començar, la ciutat de Tremp pertany a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), però el seu alcalde, el socialista Víctor Orrit, s’hi oposa del tot. L’explicació és que Orrit es va haver d’ajudar de la divisió dels independentistes per governar a l’Ajuntament quatre anys més, atraient cap al PSC l’únic regidor escollit per Reagrupament. Una altra relació complicada és la que té el conjunt de la comarca amb l’acadèmia militar de Talarn. El Consell Comarcal i l’Ajuntament de Talarn, governats per independentistes, fan campanya a favor de la permanència de l’exèrcit espanyol. Els llocs de treball directes i indirectes que genera el centre de Talarn, uns 800 segons els seus càlculs, fan passar en un segon terme els purismes nacionals. “Home, si marxen els militars de Talarn, hi haurem de portar els del nostre exèrcit”, explica en Manel, optimista, que s’ha apropat al bullici setmanal del mercat a fer-la petar amb els coneguts i saludats, i no tant a comprar-hi res. “En sóc partidari i jo crec que això és seriós, en Mas s’ha avançat als d’ERC i crec que sap cap a on va.” En Manel té un concessionari a Tremp. De cotxes, ja fa uns quants anys que no se’n venen tants com abans. Però la tenacitat comercial no afluixa. Subtilment, la conversa amb el periodista passa de la independència als cotxes. “I, a vostè, no li aniria bé canviar de cotxe?” Bon intent. Però ara no, potser més endavant. “D’acord –accepta–, però pensi que cal aprofitar les oportunitats quan es presenten.” Marxa, i ja no sabem si es referia als cotxes, o a la independència.
 Agafat del Punt Avui dia 25 de Setembre de 2012
A: Bloc de Sapeira

ALCALDES DE LA FRANJA DENUNCIEN LA PERILLOSITAT DE LA N-230

Publicat per la Vanguardia.com

Pueblos de la N-230 denuncian la peligrosidad de la vía

Entre Alfarràs y Sopeira "hay un auténtico punto negro", aseguran alcaldes de la zona | Cada mes se registra un accidente grave en esta vía | Transporte internacional de cereal y turistas, los usuarios de la carretera que dirige a Francia por la Vall d'Aran

Lleida | 24/09/2012 - 00:04h
Xavi Francés

Alcaldes de municipios al paso de la carretera N-230, que une Lleida y Huesca con Francia por la Vall d’Aran, han denunciado en las últimas semanas la elevada siniestralidad de la vía, cuyo tráfico copan especialmente turistas en dirección a las pistas de esquí del Pirineo y transporte internacional de cereal.
En el tramo al paso por Huesca, entre el límite sur de Alfarràs (Lleida) y la localidad aragonesa de Sopeira, "hay un auténtico punto negro en el kilómetro 113,4, donde por un problema de peralte mal hecho, ya ha habido varios camiones que han volcado o han hecho tijera en una doble curva", señala el alcalde de Sopeira, José María Ariño. "La N-230 está considerada una de las carreteras nacionales con mayor siniestralidad de España, en particular entre Sopeira y el túnel que comunica con Viella, en el límite con Lleida", añade el edil.
Los alcaldes denuncian que al menos cada mes se registra una accidente grave en esta vía. Igual que en Huesca, las autoridades locales de la Alta Ribagorça y la Vall d’Aran afirman que la N-230 es altamente peligrosa y exigen la construcción de las prometidas variantes. Entre los proyectos del ministerio de Fomento figura la construcción de una autovía (A-14) entre Lleida ciudad y Sopeira y la prolongación desde ahí de una carretera nacional de un carril por sentido hasta la frontera con Francia para reducir el impacto que supondría una vía rápida para el paisaje. En el tramo sur de Lleida. Fomento inauguró hace escasos meses un tramo de cerca de 10 kilómetros de autovía entre los municipios de Rosselló y Almenar, sin solución de continuidad ni en dirección norte ni en dirección sur.
El alcalde de Almenar, Pascual Izquierdo, recuerda que en la vieja N-230 hay “más de 20 rotondas para un tramo de carretera de 22 kilómetros”, lo que dificulta la circulación, impide los adelantamientos y provoca colas. “En la rotonda de la localidad de Torrefarrera”, añade el alcalde, “hay un tráfico de 16.000 vehículos diarios”, muchos de ellos, camiones, lo que convierte la circulación en un caos en horas punta. La crisis, además, ha paralizado el resto de tramos de la autovía, así como las mejoras en la carretera N-230 en el tramo del Pirineo.
Por otra parte, fuentes sindicales han anunciado la intención del ministerio de Fomento de abonar en breve tres millones de euros de los que adeudan a los propietarios de fincas expropiadas para la construcción de los 10 kilómetros de autovía A-14 varios años después de su ocupación.
A. Bloc de Sapeira

"El aumento del independentismo en Catalunya no es casual ni responde a circunstancias difíciles de explicar.

Article de la Vanguardia.

Si dejamos las razones identitarias a un lado y nos centramos en el día a día, ¿quién puede defender el expolio que padecen todos los Catalanes, independientemente de si se sienten españoles o catalanes?

Quién puede defender que los estudiantes catalanes reciban sólo el 5% de todas las becas del estado y los estudiantes de Madrid reciban el 58%?

¿Quién no querría ver aumentada la renta per cápita anual de los catalanes en unos 2.400€ al año si tuviésemos seguridad social propia?

¿Quién puede defender que el "Ministerio de Cultura" haga un gasto anual por cada español de 47€y por cada catalán sólo de 5€?

¿Quién querría viajar con el 40% de los trenes construidos por el Estado durante la década de los 70 que se consideraron obsoletos y que aún circulan por Catalunya, mientras que Madrid sólo tiene el 4%?

¿Quién no querría ver a su país 7 veces más rico como dijo el Premio Nobel de Economía Aplicada en la UB el pasado mes de mayo?

¿Quién puede defender que 1 de cada 3 años el Ministerio de Fomento no invierta nada de nada en Catalunya?

¿Quién quiere, pese a ser catalán y sentirse español, que cada año nos roben 20.000.000.000 de euros (11% del PIB), siendo así la región del mundo que sufre más déficit por parte de su gobierno? ¿Realmente sentirse español en Catalunya compensa eso?

Como residente en Catalunya, ¿quién puede tolerar que por cada 12,7 millones de euros que se invierten en medio-ambiente en el aeropuerto del Prat, se inviertan 300 millones al de Barajas?

Por muy españolista que uno sea en Catalunya ¿se puede defender que entre 1985 y 2005 sólo se hayan construido en Catalunya 20 km de autovías mientras que en Madrid se hagan cerca de 900 en idéntico
periodo? ¿Se puede aceptar y no protestar cuando en Catalunya sólo se invierte un promedio del 12% del PIB español anual pese a aportar el 22% del mismo PIB español?

¿Se puede aceptar el agravio que hemos sufrido con el AVE? EnCatalunya, por el AVE, el gobierno invirtió 316€ por catalán, pero en el mismo año invirtió 1.198€ por andaluz, 894€ por madrileño, 574€ por aragonés y 407€ por castellanomanchego.

¿Se puede aceptar pagar peajes y más peajes? Con la dependencia de Catalunya con respecto a España nosotros
los catalanes, independientemente de si nos sentimos españoles o catalanes, estamos perdiendo la oportunidad de vivir mejor. Estamosperdiendo la oportunidad de dar un futuro mejor a nuestros hijos.

España es un mal negocio a nivel cultural pero sobre todo a nivel económico, y lo es porque tratar a Catalunya como una colonia forma parte de su leitmotiv nacional."
A: Bloc de Sapeira

domingo, 23 de septiembre de 2012

La Terreta Decideix aposta per la independència de Catalunya i de Tremp


El passat 11 de setembre de 2012 vam surtir als carrers de Barcelona entre un milió i mig i dos milions de catalans reclamant la independència de Catalunya, dins la Unió Europea, com a "nou estat d'Europa".  Són massa anys de espoli fiscals, de retallades estatutàries, de sentències judicials, de manca d'inversions, d'insults, d'atacs a les llibertats,a les  institucions, a la gent, a la  identitat i a la cultura catalanes; cas especial el de la llengua catalana a Catalunya que hem vist perseguida a l'escola, a l'administració, en dictadura i en democràcia i encara es pot veure als mitjans de comunicació espanyols i que encara podem copsar aquesta persecució d'una manera radical a la Franja de Ponent, al País Valencià o a les Illes Balears
A La Terreta, el Pallars Jussà ribagorçà,  zona ribagorçana del Pallars,  la nostra Plataforma és clarament independentista,per això seguim i donem suport als actes que van encaminats a aconseguir que Catalunya sigui un NOU ESTAT D'EUROPA"

Les nostres reivindicacions d'INDEPENDÈNCIA no sols són de Catalunya vers Espanya,  nosaltres volem que La TERRETA sigui independent de Tremp i que sigui l'Ajuntament 948 de Catalunya. Som temps difícils per a tots, i molt més per a l'Administració Local, però els nostres pobles,la nostra vall, té una dilatada trajectòria al marge de Tremp; fins al 1970 erem dos Ajuntaments (Sapeira i Espluga de Serra) que. a les acaballes de la dictadura franquista,van passar a dependre de l'Ajuntament de Tremp i des de llavors, portem QUARANT ANYS pagant els impostos igual que qualsevol trempolí, però no rebent els mateixos serveis per estar massa lluny, quaranta anys d'abandonament i de llunyania, de l'administració local que es troba a la Ciutat de Tremp. Les connexions interiors és realitzen per mitjà de pistes que amb les pluges o la neu necessiten un constant manteniment o d'una carretera que està projectada que s'arregli en diferents fases i sols s'ha executat la primera. Les connexions entre aquesta Vall i la Conca de Tremp, són tant deficitàries i allunyades que per anar a fer qualsevol tràmit a l'ajuntament hem d'utilitzar dues hores, una d'anada i una de tornada i utilitzar la carretera N-230. 

La futura Catalunya Independent tindrà que veure quin és el seu territori, quins són els seu límits i  les seves vies de comunicació i a quins convenis es pot o no es pot signar amb diferents administarcions properes a l'exterior:

-El riu Noguera Ribagorçana es la frontera entre Catalunya i l'Aragó quedant actualment vall dividida en dues administracions Catalunya i Aragó.

- La carretera N-230 entre la Val d'Aran  i Lleida passant per l'Alta Ribagorça té trams que passen per l'Aragó i altres per Catalunya.

- La gent de Terreta, per anar a Tremp, hem de baixar fins la N-230, passat Areny de Noguera, baixar fins a El Pont de Montanyana i agafar la carretera comarcal que porta fins a Tremp.Es tindria que millorar la pista cap a Esplugafreda i Talarn, per a no deixar-nos més aïllats o dependre de carreters extrangeres i acabar les diferents fases de la ja projectada carretera de La Terreta que conectaria els diferents nuclis entre La Torre de Tamúcia-Espluga de Serra-El Castellet-Sapeira-Orrit i que fins ara sols s'ha executat fins la primera fase de la N-230 a La Torre de Tamñurcia

-El Pont de Suert és la capital administrativa de l'Alta Ribagorça, però presta serveis a d'altres pobles de la Ribagorça (Franja) i a la Terreta.

- La gent de La Terreta tenim una estreta relació de tot tipus  amb Areny de Noguera (Ribagorça-Franja) i amb El Pont de Suert (l'Alta Ribagorça)

- El Pont de Montanyana- Ajuntament de la Ribagorça, amb un carrer i cases que són de la pedania de Tremp.

Tots aquestst elements i reflexions  es realitzen des d'una de les zones més perifèriques i  abadonades de Catalunya per part de les diferents administracions, especialment de l'Ajuntament de Tremp. Aquets debat públic creiem que és moltmolt important i serveix per a reflexionar de quina és la Catalunya del demà que volem contruir. Està clar que volem una Catalunya independent, i per a nosaltres, si pot ser uns Païssos Catalans independents, però escoltant i solventant els greuges comparatius entre ciutadans i territoris,

En definitiva, la Catalunya independent tindrà que definir els seus límits i decidir quines relacions vol tenir amb la Franja o amb la resta d'Aragó i quines inversions i negocions ha de fer a tota la Vall del Noguera Ribagorçana (actualment meitat Catalunya, meitat Aragó) per a no dependre de l'exterior si vol que els límits actuals continuïn igual.


VISCA UNA CATALUNYA INDEPENDENT
VISCA LA TERRETA INDEPENDENT...DE TREMP!!!


viernes, 21 de septiembre de 2012

Sapeira: A l'Ajuntament del Pont de Montanyana, dimiteix el regidor del PSOE i CDF aconsegueix un regidor més

El PSOE se queda sin edil en Puente de Montañana

HUESCA. El PSOE ha perdido el único concejal que tenía en el Ayuntamiento de Puente de Montañana tras las elecciones de 2011. Jorge Bordes, que sustituyó al exalcalde y cabeza de lista Ricardo Armengol, también ha presentado su dimisión y ha sido sustituido por Ana María Bergua, que se presentó por Convergencia Democrática de la Franja (CDF) como independiente.En el municipio, que en los últimos comicios pasó de concejo a tener cinco concejales, se votó una lista abierta de manera que a la hora de sustituir a Bordes había dos candidatos con igual número de votos. José María Ferro (PSOE) y Ana María Bergua (CDF) tenían 27 sufragios, lo que ha hecho necesario recurrir al sorteo para determinar quien cubría la vacante. La corporación, presidida por Javier Bergua (CDF), se queda con cuatro ediles de Convergencia y uno del PP. 
 
Publicat per Heraldo de Aragon, edició paper
 
 

Jornada Lúdic-Reivindicativa contra la MAT a Selgua i Montsó

 
Jornada Lúdic Reivindicativa contra l'Autopista Elèctrica Peñalba-Arnero-Isona i la Subestació del Arnero
Dissabte,6 d'octubre de 2012    SELGUA-MONTSÓ
 
PROGRAMA D'ACTES
MONTSÓ-EL ARNERO-GRANJA ESCOLA DE SELGUA 
  • 10:00 h. Marxa reivindicativa fins a la zona de la subestació projectada en el terme del Arnero, en Selgua (sortida des de l'aparcament de la Azucarera de Montsó; recorregut de 5 km. aprox.; temps benvolgut, 1 h. i 20').
  • 11:30 h. Piscolabis d'alforja i xerrada explicativa sobre el traçat de l'Autopista Elèctrica i les afeccions a la zona, així com, en particular, sobre l'impacte de la subestació per als veïns de Selgua i Castejón del Puente.
  • 12:30 h. Continuem fins a la Granja Escola de Selgua (15'), on es durà a terme una xerrada informativa sobre el testing fotogràfic de la biodiversitat a la zona del traçat proposat.
  • 14:00 h. Menjar popular: amanida, paella i brasa (inclòs pa, va venir, aigua i cafè). Preu: 13 €, prèvia inscripció.
LA AZUCARERA, MONTSÓ 
  • 18:30 h. Taula rodona: posicionament dels diferents grups polítics davant el projecte d'Autopista Elèctrica.
  • 19:00 h. Ponències sobre els impactes ambientals, socials i sobre la salut pública de la línia a càrrec d'experts en aquestes matèries.
    • S'oferirà als assistents berena-sopar a força de molles i vi o refresc al preu de 5 €.
    • Durant aquests actes es comptarà amb una exposició / projecció d'un audiovisual sobre el projecte d'Autopista Elèctrica.
  • 22:30 h. Concert amb els grups:
    • 44 Kilómetros
    • A Cadiera Coixa
    • Hard Company 

domingo, 16 de septiembre de 2012

REDESA segueix amb el projecte de la Foradada del Toscar-La Pobla de Segur sense escoltar les al·legacions

REDESA s'amaga en que la línia ja existia i per tant aplica una llei de 1968  per a tirar endavant amb el projecte que preten augmentar torres ja existents  i la capacitat de tranport de la línia , re-convertint en una MAT una línia que en molts llocs  passa a 10 metres dels nuclis habitats de La Pobla de Segur, La Terreta i Cornudella (Espluga de Serra, Torogó, Vilaplana, El Sas i Puimolar),

Cliqueu en la imatge per a veure tot el document.
Per amés informació: Bloc de la Plataforma Anti-MAT