IVJORNADA CULTURAL CONEIX LA TERRETA. NORMES PER A PRESENTAR COMUNICACIONS

A: Bloc de l'Associació Cultural de La Terreta

DISSABTE,10 D’AGOST  AL MATÍ:

SALA POLIVALENT DE CASA SULLÀ. SAPEIRA (LA TERRETA)

TARDA I NIT: XXI TROBADA DE LA TERRETA

El DIUMENGE 30 de JUNY finalitza el termini per a presentar propstes de  comunicacions per a la IV JORNADA CULTURAL CONEIX LA TERRETA que es realitzarà el proper dissabte 10 d'agost a SAPEIRA, en el marc de la XXI Trobada de la Terreta.

Les comunicacions poden tractar directament sobre La Terreta en un sentit ampli (Vall mitjana de la Noguera Ribagorçana) o de manera indirecta al parlar de Ribagorça, el Pallars, la Franja o els Pirineus.

- La temàtica pot ésser diversa: història, art, antropologia, llengua, geografia, geologia, medi natural, etc

- Les comunicacions seràn orals i es disposarà d'un temps per a explicar-ho, depenent del nombre de comunicacions.

- Es poden presentar des de treballs de batxillerat i universitat a tesis doctorals o a recerques pròpies inèdites o presentacions d'articles o llibres.

-Els estudiants, estudiosos, investigadors, escriptors, etc interessats en presentar-hi una comunicació envieu una proposta amb el títol, nom, cognoms i telèfon a l'adreça: ce.cerib@gmail.com.

ORGANITZA: Associació Cultural de La Terreta, CERIb- Centre d'Estudis Ribagorçans, l’Associació de Veïns de Sapeira i Centre de Natura Mas de Barreda

AMB EL SUPORT DE:  Consell Comarcal del Pallars Jussà, Institut d’Estudis Ilerdencs-Diputació de Lleida.

MÉS INFORMACIÓ: www.laterretacultura.blogspot.com

                                       www.sapeira.blogspot.com

                                       www.cerib.blogspot.com

Jurament Feudal 1028- 1047 ... Dels castells d’Areny (de Noguera) i d’Orrit, jo us en seré fidel...

Jurament Feudal 1028- 1047 ... Dels castells d’Areny (de Noguera) i d’Orrit, jo us en seré fidel...

El llibre “Primers textos de la llengua catalana” de Josep Moran i de Joan Anton Rabella, publicat per l’Editorial Proa l’any 2001, difon la idea que l'aparició del català escrit és progressiva i es desenvolupa al llarg d'una època fins a arribar a la segona meitat del segle XIII, en què se n'assoleix el nivell culte i es dóna pas a Ramon Llull i a Desclot, que no surten del no res".

A partir de l'estudi d'aquests textos es veu que el sorgiment del català és similar al de la resta de les llengües romàniques: "L'única diferència és que en català tot és prosa, ja que la poesia es feia en provençal; com en castellà, que feien la poesia en gallec". De fet, el català de seguida va ser la llengua adoptada per la Cancelleria Reial, i això fa que es conservin molts documents administratius escrits en aquesta llengua. Creuen que el primer text en catala va ser el Jurament feudal, datat entre el 1028 i el 1047
El document correspon al jurament que fa Radulf Oriol davant el comte Ramon IV de Pallars Jussà. El català hi conviu amb el llatí, que és present a l'encapçalament i al final per ser les parts més protocolàries.

Ada Castells
Diari Avui 4/Febrer/2002

"Juro ego, Radolf Oriol, filiun Mirabile, a te Ragimundo chomite, filium Ermetruete, et a te Ermesende chomitissa, filiam Gilga. De ipssos chastellos de Aringo et Oriti go fideles vos ende seré; go no llos vos devetaré ni devetare no llos vos faré. Et si Giriperto meum seniore menus venerit per morte, go a vós ende atenderé sine lóchoro che non vos ende de mandaré. Quamu aci est scriptu et omo ligere hic pote sí vos te (n)ré et sí vos atenderé per directa fidem sine vostro enchanno, per Deum et sanctis suis."

Contingut

Juro jo, Radulf Oriol, fill de Mirabile, a tu Ramon, comte (de Pallars Jussà), fill d’Ermetruit, i a tu Ermessenda, comtessa, filla de Guilla. Dels castells d’Areny (de Noguera) i d’Orrit, jo us en seré fidel; jo no us els denegaré ni us els faré denegar. I, si Gibert, senyor meu, ve a menys per mort, jo us atendré (segons les obligacions feudals) sense llogre, que no us en demanaré. Com ací escrit i hom hi pot llegir, us atendré per dreta fe (fidelitat) sense enganyar-vos, per Deu i pels seus sants.

Primers textos de llengua catalana, a cura de J. Moran i J. A. Rabella (Ed. Proa. Barcelona, 2001).

Reproducció del Jurament Feudal 1028- 1047 imprés per l'Ajuntament de Tremp

Sapeira: El castell d'Orrit, segons Ramon Tremosa i Balcells

EL CASTELL D'ORRIT

El castell d'Orrit es troba situat a la riba catalana del riu Noguera Ribagorçana, que entre el Pont de Suert i Alfarràs fa de frontera entre Catalunya i Aragó. Emplaçat dalt d'una serra escarpada, era una petita fortalesa en comparació amb el castell d'Areny de Noguera, situat a l'altra banda del riu, conformant una mateixa línia defensiva a pocs centenars de metres. Del castell d'Orrit no en consten grans assalts ni combats com el que està documentat al castell d'Areny l'any 1707, en plena Guerra de Successió: el castell va ser destruït per l'artilleria i van ser afusellats 81 caps de família, en el dia més negre de tota la història de la comarca. Tot un daltabaix per a una economia agrària forçosament autàrquica i autosuficient per les pèssimes comunicacions amb l'exterior i on la força masculina era imprescindible per al conreu dels camps. L'any vinent en farà tres-cents anys.

El castell d'Orrit, però, fa poc ha estat notícia per un descobriment dels filòlegs Josep Moran i Joan Anton Rabella. Segons afirmen en el seu llibre Primers textos de la llengua catalana (Editorial Proa), l'escrit més antic en català se situaria precisament al castell d'Orrit. És un jurament feudal per mitjà del qual Radulf Oriol promet fidelitat a Ramon IV del Pallars, un text breu en què hi conviuen la llengua catalana i la llengua llatina, essent aquesta darrera relegada a l'inici i al final del text, que eren unes parts purament protocol·làries. D'aquest jurament se'n desconeix l'any exacte, però els filòlegs esmentats el situen entre 1028 i 1047, atès que en aquest darrer any va morir el comte Ramon IV. Aquest document es troba avui a l'arxiu capitular del bisbat d'Urgell.

El filòleg Ramon Sistac sosté que aquest descobriment, juntament amb altres de semblants i recents com el del castell de Mur, també al Pallars Jussà, reafirma la procedència del català occidental dels primers textos escrits en llengua catalana. Per al lingüista Albert Turull aquest descobriment és molt important, atès que fins ara es parlava de paraules disperses en català en textos en llatí al segle XI i ara es donen a conèixer textos íntegres en català d'aquesta època. Així les Homilies d'Organyà, trobades a la rectoria d'aquesta localitat de l'Alt Urgell i que daten d'entre finals del segle XII i inicis del segle XIII, passen a ser el novè document més antic escrit en català i no pas el primer com es pensava fins ara.

Al costat del castell d'Orrit hi ha la capella romànica de Sant Pere i totes dues construccions es troben en un estat de total d'abandó, especialment la teulada i una de les parets de la capella, que alberga unes pintures que podrien ser del segle XIV. Fa anys que uns veïns de la comarca malden per implicar en la seva restauració l'Ajuntament de Tremp, al qual està agregat el castell, que està mirant de reunir uns fons que no acaben d'arribar; que ja se sap que no anem especialment folgats a Catalunya en aquest tombant de segle en finançament autonòmic i local.

Avui aquests veïns es plantegen d'apuntalar la teulada, però hauran de pujar a coll les bigues de ferro, talment com si fóssim a l'any 806, quan està datat el primer impago orritense. Tota una imatge que contrasta especialment amb l'helicòpter que ha estat utilitzant el govern d'Aragó per a restaurar el veí castell d'Areny.

Com deia dijous passat, en els darrers anys el govern aragonès ha fet grans inversions en altres localitats de la franja aragonesa. Si es va de Lleida a Viella i es pot fer una marrada, és de visita obligada el poble romànic de Montanyana, on s'hi ha dut a terme una multimilionària reforma integral de tot el conjunt: carrers i cases, el pont, les dues torres medievals, les dues esglésies i el castell. I també poc abans del pantà d'Escales s'ha de visitar el monestir romànic de Santa Maria d'Alaó de Sopeira, enclotat i envoltat de muntanyes i de parets verticals de centenars de metres, a la vora del riu. De planta romànica però d'origen visigòtic, un cop enllestida la reparació de l'església s'hi han fet ja algunes cates que han confirmat l'existència de restes d'un claustre que podria ser semblant al de Roda d'Isàvena.

Avui el riu Noguera Ribagorçana ha estat domesticat i amansit pel pantà d'Escales i només quan aquest obre les comportes baixa amb la fúria antiga de les aigües braves i amb una remor que omple i eixorda tota la vall. Ara està en fase d'estudi un conveni amb la central elèctrica, per tal de garantir un cabal mínim d'aigua durant unes hores al dia a l'estiu, per impulsar-hi esports d'aventura i emular la conca veïna del Noguera Pallaresa. Amb la caça i l'esquí, ara que s'està ampliant l'estació de Cerler cap a Bonansa, un futur de turisme no estacional es dibuixa a la comarca.

Aquest estiu vaig pujar al castell acompanyat d'uns amics al capvespre. Al sud es divisa tota la serra del Montsec i és ben visible l'impressionant tall que el riu fa a l'estret de Mont-rebei, que la revista Descobrir ens acaba d'acostar una mica més. Al nord el sol ponent il·lumina encara les altes parets de la serra de Sant Gervàs, que tanquen aquesta subcomarca que anomenem "la terreta". Vora les pedres més que mil·lenàries del castell, com també ho és la meva llengua, i tot contemplant com flueix el riu serenament entre lleres i roques, recordo uns versos del meu pare: "Jo també sóc raier del temps i espero arribar a un bell Mar immens".

Ramon Tremosa i Balcells  9-Mar-2006