martes, 26 de junio de 2012

Adhesió de La Terreta Decideix i l'Associació Cultura de la Terreta al manifest de les associacions de la Franja

La Terreta Decideix i l'Associació Cultural de la Terreta s'adhereixen al Manifest de les associaicons de la Franja en defensa de la llengua catalana i en contra de la nova denominació d'"aragonès oriental" que vol imposar el Govern del PP-PAR a l'Aragó.

Les associacions de la Franja reclamen el reconeixement dels catalanoparlants a Aragó

A: CERIb, ICF
Les associacions de la Franja reclamen el reconeixement dels catalanoparlants a Aragó

Calaceit, 18 de juny de 2012
Les associacions culturals històriques de la Franja (Institut d’Estudis del Baix Cinca, Associació Cultural del Matarranya i Centre d’Estudis Ribagorçans) aplegades en la Iniciativa Cultural de la Franja i davant la nova proposta de Llei de Llengües del Govern d’Aragó

DECLAREM

-Que hi ha unanimitat en la comunitat científica a reconèixer els parlars de les nostres comarques com a llengua catalana. Rebutgem qualsevol denominació estranya i que no segueix la tradició científica. Qualsevol dubte al respecte hauria de ser resolt amb consultes als departaments universitaris corresponents. La llengua catalana és patrimoni de les nostres comarques històriques (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Ribagorça, Baix Aragó i Baix Aragó-Casp) i ja té una tradició de llengua estàndard fortament lligada a la producció literària dels nostres escriptors i l’ensenyament de la llengua a la Franja.

-Que aquest patrimoni es manté amb una fragilitat excessiva i des de principis de la dècada passada ja mostra els primers símptomes de substitució lingüística en les àrees més poblades, convertint-se el castellà en llengua d’intercomunicació entre catalanoparlants en importants capes de població jove.

-Que el manteniment de la llengua catalana com a patrimoni de les nostres comarques depèn del reconeixement de la llengua per part de les institucions, i especialment cal que l’ensenyament obligatori assegure la plena competència lingüística del català i el castellà de tota la població a les nostres comarques. Només una política decidida per l’alfabetització en català i en castellà de la població escolar pot salvar la fragilitat amb què es conserva viu aquest patrimoni cultural en l’actualitat.

-Els parlants del català i els de l’aragonès han de tenir els drets lingüístics assegurats per les institucions autonòmiques, provincials, comarcals i municipals, per tal de poder desenvolupar la seua activitat en la llengua que trien.

-Que ens preocupen profundament les declaracions sobre la derogació de la Llei de llengües vigent que qüestionen l’existència d’aquesta llengua i els drets lingüístics dels seus parlants.

EXIGIM

-Que es reconega la llengua catalana i la llengua aragonesa en la legislació aragonesa.

-Que s’asseguren les mesures necessàries per a la conservació de la llengua catalana i aragonesa a les comarques on és la llengua històrica.

-Que la llengua catalana i la llengua aragonesa formen part activa de l’ensenyament per tal que tota la població escolar conega la llengua pròpia de les seues comarques i el castellà.

-Que es facen d’una vegada, per part de les institucions, campanyes actives d’informació i conscienciació de la població d’Aragó del fet que el català i l’aragonès formen part irrenunciable del seu patrimoni cultural, com en forma part del de tota la humanitat.

Nació Digital: El govern d'Aragó s'ha atribuït una nova competència, la de crear noves llengües, i ho ha fet donant carta de naturalesa al concepte d'"aragonès oriental", terme només utilitzat per grupuscles anticatalans de la Franja de Ponent. Amb aquesta denominació i no pas amb la de 'català' és com apareix a l'esborrany de l'avantprojecte de Llei d'ús, protecció i promoció de les llengües, malgrat que per a qualsevol lingüista, la llengua que es parla a la part oriental d'Aragó és la mateixa que la que es parla a la part occidental de Catalunya. L'executiu aragonès del Partit Popular s'afegeix així a l'ofensiva contra la llengua catalana que desenvolupen els governs, també a mans del PP, del País Valencià i les Illes Balears. Ara, el govern presidit per Luisa Fernanda Rudi ha donat a coneixer aquest esborrany, primer pas per derogar la vigent Llei de llengües que segons el PP "imposen" la normalització de l'aragonès i el català. L'esborrany deixa de banda la denominació de català i parla d'"aragonès oriental" per referir-se a la llengua parlada a la Franja de Ponent i fixa l'aprenentatge d'aquesta llengua com a "voluntari". Amb aquest canvi legislatiu, el govern d'Aragó vol evitar que la regulació de les llengües de la comunitat es faci a través d'organismes de fora. També preveu la creació d'una única acadèmia de la llengua. La consellera d'Educació, Universitat, Cultura i Esports del govern d'Aragó, Dolores Serrat, ha presentat aquest dilluns l'esborrany de l'avantprojecte de llei d'ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d'Aragó, amb què el govern del Partit Popular pretén recollir la diversitat lingüística de la comunitat i garantir-ne la seva protecció com a part "fonamental" del patrimoni cultural aragonès però això si, evitant "qualsevol tipus d'imposició". L'esborrany estableix que el castellà és la llengua oficial d'Aragó i, com a llengües pròpies d'aquesta comunitat, para de "llengües aragoneses", una de les quals seria la variant septentrional, és a dir, l'aragonès, mentre que l'altra seria la variant oriental, eufemisme per evitar dir 'català'. En concret, el text distingeix una zona d'utilització històrica predominant de la "llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca", amb les seves modalitats lingüístiques, i una altra, "d'utilització històrica predominant" de la llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental de la comunitat, amb les seves modalitats lingüístiques. Serà el govern d'Aragó qui decideixi les zones i municipis d'utilització d'aquestes llengües a petició dels municipis afectats. "Les llengües d'Aragó són aragoneses" Serrat ha remarcat que el govern aragonès ha partit per redactar l'esborrany del que estableix l'Estatut d'Aragó, "que considera les llengües parlades a Aragó com inequívocament aragoneses". Per això, "la llei busca evitar que les llengües i les seves modalitats lingüístiques puguin dependre d'organismes reguladors aliens a la comunitat d'Aragó", ha remarcat la consellera. L'objectiu del govern aragonès amb la nova legislació passa per "potenciar les modalitats lingüístiques locals com el millor testimoni del nostre patrimoni posant l'accent en la seva protecció, promoció i difusió". Per Serrat, "hem de posar més èmfasi en allò que ens uneix que no pas en allò que ens separa en matèria de llengües". El text reconeix el dret dels parlants a usar les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d'Aragó i garanteix "que es promourà la seva recuperació i ensenyament en les zones d'utilització", però deixa clar que sempre el seu aprenentatge és "voluntari". En aquest sentit, l'esborrany de l'avantprojecte de llei garanteix que en les zones d'utilització, els veïns puguin dirigir-se a les administracions públiques fent servir les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d'Aragó, donant a les administracions la possibilitat de respondre també en aquestes. Així mateix, també preveu que en els topònims es pugui usar la denominació tradicional, a més de la castellana. Acadèmia Aragonesa de la Llengua L'Acadèmia Aragonesa de la Llengua assessorà el govern i serà qui fixi les normes d'ús de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d'Aragó. Amb aquesta decisió, el govern d'aquesta comunitat unifica en un sol organisme l'Acadèmia de la Llengua Aragonesa i l'Acadèmia Aragonesa del Català, que depenia de l'Institut d'Estudis Catalans, i suprimeix el Consell Superior de les Llengües d'Aragó, òrgan assessor format majoritàriament per acadèmics i polítics. El govern d'Aragó ja ha remès l'esborrany al Consell Escolar perquè pugui emetre un informe preceptiu, necessari abans que la llei pugui ser aprovada en consell de govern. Posteriorment, haurà de rebre l'aprovació per part de les Corts d'Aragó.L'Aragó s'inventa una llengua: «l'aragonès oriental»

A: Nació Digital. L'esborrany de la Llei d'ús, protecció i promoció de llengües d'Aragó, que ha de substituir la vigent Llei de llengües, recorre a eufemismes per evitar la paraula català

El govern d'Aragó s'ha atribuït una nova competència, la de crear noves llengües, i ho ha fet donant carta de naturalesa al concepte d'"aragonès oriental", terme només utilitzat per grupuscles anticatalans de la Franja de Ponent. Amb aquesta denominació i no pas amb la de 'català' és com apareix a l'esborrany de l'avantprojecte de Llei d'ús, protecció i promoció de les llengües, malgrat que per a qualsevol lingüista, la llengua que es parla a la part oriental d'Aragó és la mateixa que la que es parla a la part occidental de Catalunya.

L'executiu aragonès del Partit Popular s'afegeix així a l'ofensiva contra la llengua catalana que desenvolupen els governs, també a mans del PP, del País Valencià i les Illes Balears. Ara, el govern presidit per Luisa Fernanda Rudi ha donat a coneixer aquest esborrany, primer pas per derogar la vigent Llei de llengües que segons el PP "imposen" la normalització de l'aragonès i el català. L'esborrany deixa de banda la denominació de català i parla d'"aragonès oriental" per referir-se a la llengua parlada a la Franja de Ponent i fixa l'aprenentatge d'aquesta llengua com a "voluntari". Amb aquest canvi legislatiu, el govern d'Aragó vol evitar que la regulació de les llengües de la comunitat es faci a través d'organismes de fora. També preveu la creació d'una única acadèmia de la llengua.
 
La consellera d'Educació, Universitat, Cultura i Esports del govern d'Aragó, Dolores Serrat, ha presentat aquest dilluns l'esborrany de l'avantprojecte de llei d'ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d'Aragó, amb què el govern del Partit Popular pretén recollir la diversitat lingüística de la comunitat i garantir-ne la seva protecció com a part "fonamental" del patrimoni cultural aragonès però això si, evitant "qualsevol tipus d'imposició". 
 
L'esborrany estableix que el castellà és la llengua oficial d'Aragó i, com a llengües pròpies d'aquesta comunitat, para de "llengües aragoneses", una de les quals seria la variant septentrional, és a dir, l'aragonès, mentre que l'altra seria la variant oriental, eufemisme per evitar dir 'català'. En concret, el text distingeix una zona d'utilització històrica predominant de la "llengua aragonesa pròpia de les àrees pirinenca i prepirinenca", amb les seves modalitats lingüístiques, i una altra, "d'utilització històrica predominant" de la llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental de la comunitat, amb les seves modalitats lingüístiques. Serà el govern d'Aragó qui decideixi les zones i municipis d'utilització d'aquestes llengües a petició dels municipis afectats. 

"Les llengües d'Aragó són aragoneses"
 
Serrat ha remarcat que el govern aragonès ha partit per redactar l'esborrany del que estableix l'Estatut d'Aragó, "que considera les llengües parlades a Aragó com inequívocament aragoneses". Per això, "la llei busca evitar que les llengües i les seves modalitats lingüístiques puguin dependre d'organismes reguladors aliens a la comunitat d'Aragó", ha remarcat la consellera. 
 
L'objectiu del govern aragonès amb la nova legislació passa per "potenciar les modalitats lingüístiques locals com el millor testimoni del nostre patrimoni posant l'accent en la seva protecció, promoció i difusió". Per Serrat, "hem de posar més èmfasi en allò que ens uneix que no pas en allò que ens separa en matèria de llengües". 
 
El text reconeix el dret dels parlants a usar les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d'Aragó i garanteix "que es promourà la seva recuperació i ensenyament en les zones d'utilització", però deixa clar que sempre el seu aprenentatge és "voluntari". En aquest sentit, l'esborrany de l'avantprojecte de llei garanteix que en les zones d'utilització, els veïns puguin dirigir-se a les administracions públiques fent servir les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d'Aragó, donant a les administracions la possibilitat de respondre també en aquestes. Així mateix, també preveu que en els topònims es pugui usar la denominació tradicional, a més de la castellana. 
 
Acadèmia Aragonesa de la Llengua 
 
L'Acadèmia Aragonesa de la Llengua assessorà el govern i serà qui fixi les normes d'ús de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d'Aragó. Amb aquesta decisió, el govern d'aquesta comunitat unifica en un sol organisme l'Acadèmia de la Llengua Aragonesa i l'Acadèmia Aragonesa del Català, que depenia de l'Institut d'Estudis Catalans, i suprimeix el Consell Superior de les Llengües d'Aragó, òrgan assessor format majoritàriament per acadèmics i polítics. El govern d'Aragó ja ha remès l'esborrany al Consell Escolar perquè pugui emetre un informe preceptiu, necessari abans que la llei pugui ser aprovada en consell de govern. Posteriorment, haurà de rebre l'aprovació per part de les Corts d'Aragó.

lunes, 18 de junio de 2012

Presentació de "pobles perduts" a la La Ribera de Vall


Un poble perdut és una pregunta oberta. Edificis ensorrats, esglésies abandonades, escales que no porten a enlloc... Com a qualsevol altre país, a Catalunya tenim també pobles perduts, molts d’ells oblidats.
10 escriptors han recollit la memòria, les llegendes i els paisatges de 30 d’aquests pobles: Perellós, a la Catalunya Del Nord, FaióFinestres i Iscles, a la Franja; el Camp de la Bota a Sant Adrià de Besòs; FitorSant Cebrià dels AllsMolinàsTalaixà i Querós a Girona; SallentValldarques iPuigcercós, al Pirineu; Santa Eugènia de Relat i Peguera a la Catalunya Central; ConillPuimanyonsRúbiesSolduga,Tragó i Blancafort de Noguera a Lleida; el FonollMarmellar, laMussara i Selmella a Tarragona i Corbera d’EbrePinyeres iAlgars a les terres de l’Ebre. També han anat a Barcelona, a l’antiga parròquia de Sant Genís dels Agudells, i a la Ciutat del Born que, a més de ser un lloc perdut, és un lloc que va perdre.
Els Pobles perduts cerca respostes i manté el record. Ofereix una guia humana sobre una gent que va haver d’aprendre a viure lluny d’on va néixer.
 Coordinadors: Xavier Cortadellas i Judit Pujadó   Autors:Marta Alòs, Andratx Badia, Xavier Cortadellas, Marcel Fité, Xavier Lloveras, Miquel Martín, Isabel Olesti, Judit Pujadó, Joan Todó i Jordi Vilalta.
A:  Edicions Sidilla

domingo, 17 de junio de 2012

Festa d'estiu a Aulàs 2012:Programa definitiu

De: http://www.sapeira.blogspot.com.es/2012/06/1-de-gener-2-de-febrer-3de-marc-7-de.html
                                       

DIVENDRES, 6 DE JULIOL  
22.00 h. música tradicional con los acordeonistasDJ Stackhouse con sus discos originales de vinilo; ¡¡a bailar!!
DIISABTE 7 DE JULIOL
Activitats de MATÍ:  SORPRESA!!
 TARDE:
"Corrida de toros" per a nens.
20.00 h. “Pájaros”(Uruguai): de gira per Espanya, espectacle de trapezi que ha obtingut diferents premis

Cabaret d'Aulàs  fet per nens, petits i grans.
Sopar
23.00 h. el grup d'Aulàs
00.30 h. Rumba con “La bufanda pandareta” de Pont de Suert.
02.00 h. “flamenco terapia”
04.30 h. Grup de punk de Pont de Suert.