Mostrando entradas con la etiqueta Ribagorça. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Ribagorça. Mostrar todas las entradas

viernes, 25 de enero de 2013

Sapeira: L'Eurodiputat Ramon Tremosa pregunta a la Comissió Europea sobre el "fracking" a la Ribagorça

A: Bloc de Sapeira





L'eurodiputat convergent Ramon Tremosa, a instàncies de CDF-Convergència Democràtica de la Franja, s'ha dirigit de nou a la Comissió Europea per a preguntar  sobre les concessions de recerca de hidrocarburs a la Ribagorça.L' eurodiputat informa  que es va aprobar "una Orden del 19 de mayo de 2010, de Departamento de Industria, Comercio y Turismo, del Gobierno de Aragón, se otorga, permiso de investigación de hidrocarburos denominado "Turbón" nº H22018, situado en la provincia de Huesca."
Tremosa recorda a la Comissió que "Para llevar a cabo esta investigación se utiliza la técnica del fracking o fractura hidráulica, prohibida en países como Francia, Canadá o Irlanda, que consiste en inyectar a la roca agua con sustancias químicas con el fin de conseguir que salgan a la superficie los hidrocaburos que existen y con la posibilidad de causar  "afecciones como terremotos, contaminación de las aguas subterráneas, contaminación en las zonas de almacenamiento de residuos y en el trayecto seguido por los vehículos que accederían a las plantas de extracción, aumento de la incidencia del cáncer" según informan diferentes estudios y colectivos".

Tremosa recorda la fragilitat demogràfica i mediambiental  de la Ribagorça  "con una gran riqueza de hábitats tal como lo reflejan las numerosas ZEPAS y LICS de la red Natura 2000: en la Comarca de la Ribagorza existen dos permisos , el denominado  como  "Turbón" nº H22018, ya comentado anteriormente  y el denominado como "Graus" Ambos permisos afectan a la protección de las aves como cernícalo primilla (Falco naumanni) y el quebrantahuesos (Gypaetus barbatus) y las zonas de nidificación del águila-azor perdicera (Hieraaetus fasciatus), el milano real (Milvus milvus) y el alimoche (Neophron percnopterus) ; a las las ZEPAS ES0000281 El Turbón y Sierra de Sis y a los LIC
 ES2410059 LIC El Turbón, 40 ES2410069 Sierra de Esdolomada y Morrones de Güel , ES2410008 LIC Garganta de Obarra ES2410070 LIC Sierra del Castillo de Laguarres, ES2410055 LIC Sierra de Arro, ES2410054 LIC Sierra Ferrera".

Finalment  pregunta a la Comissió Europe si
- "Cree la Comisión Europea que con estas prácticas afectan o pueden afectar a la salud de sus ciudadanos y a la calidad de las aguas de estos territorios pirinaicos?
- Cree la Comisión que estás prácticas afectan  o pueden afectar peligrosamente la conservación de las especies en zonas protegidas por la Red Natura 2000?"

INFORMACIÓ FACILITADA PER COVERGENCIA DEMOCRATICA DE LA FRANJA

martes, 26 de junio de 2012

Adhesió de La Terreta Decideix i l'Associació Cultura de la Terreta al manifest de les associacions de la Franja

La Terreta Decideix i l'Associació Cultural de la Terreta s'adhereixen al Manifest de les associaicons de la Franja en defensa de la llengua catalana i en contra de la nova denominació d'"aragonès oriental" que vol imposar el Govern del PP-PAR a l'Aragó.

Les associacions de la Franja reclamen el reconeixement dels catalanoparlants a Aragó

A: CERIb, ICF
Les associacions de la Franja reclamen el reconeixement dels catalanoparlants a Aragó

Calaceit, 18 de juny de 2012
Les associacions culturals històriques de la Franja (Institut d’Estudis del Baix Cinca, Associació Cultural del Matarranya i Centre d’Estudis Ribagorçans) aplegades en la Iniciativa Cultural de la Franja i davant la nova proposta de Llei de Llengües del Govern d’Aragó

DECLAREM

-Que hi ha unanimitat en la comunitat científica a reconèixer els parlars de les nostres comarques com a llengua catalana. Rebutgem qualsevol denominació estranya i que no segueix la tradició científica. Qualsevol dubte al respecte hauria de ser resolt amb consultes als departaments universitaris corresponents. La llengua catalana és patrimoni de les nostres comarques històriques (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Ribagorça, Baix Aragó i Baix Aragó-Casp) i ja té una tradició de llengua estàndard fortament lligada a la producció literària dels nostres escriptors i l’ensenyament de la llengua a la Franja.

-Que aquest patrimoni es manté amb una fragilitat excessiva i des de principis de la dècada passada ja mostra els primers símptomes de substitució lingüística en les àrees més poblades, convertint-se el castellà en llengua d’intercomunicació entre catalanoparlants en importants capes de població jove.

-Que el manteniment de la llengua catalana com a patrimoni de les nostres comarques depèn del reconeixement de la llengua per part de les institucions, i especialment cal que l’ensenyament obligatori assegure la plena competència lingüística del català i el castellà de tota la població a les nostres comarques. Només una política decidida per l’alfabetització en català i en castellà de la població escolar pot salvar la fragilitat amb què es conserva viu aquest patrimoni cultural en l’actualitat.

-Els parlants del català i els de l’aragonès han de tenir els drets lingüístics assegurats per les institucions autonòmiques, provincials, comarcals i municipals, per tal de poder desenvolupar la seua activitat en la llengua que trien.

-Que ens preocupen profundament les declaracions sobre la derogació de la Llei de llengües vigent que qüestionen l’existència d’aquesta llengua i els drets lingüístics dels seus parlants.

EXIGIM

-Que es reconega la llengua catalana i la llengua aragonesa en la legislació aragonesa.

-Que s’asseguren les mesures necessàries per a la conservació de la llengua catalana i aragonesa a les comarques on és la llengua històrica.

-Que la llengua catalana i la llengua aragonesa formen part activa de l’ensenyament per tal que tota la població escolar conega la llengua pròpia de les seues comarques i el castellà.

-Que es facen d’una vegada, per part de les institucions, campanyes actives d’informació i conscienciació de la població d’Aragó del fet que el català i l’aragonès formen part irrenunciable del seu patrimoni cultural, com en forma part del de tota la humanitat.

jueves, 21 de julio de 2011

Carles Barrull: la Comarca de la Ribagorça s'oblioda del Castell d'Areny

La Ribagorza...es Cultura, aquest es el títol del darrer llibret de promoció turística de la Comarca de la Ribagorça.
La Ribagorza...es Cultura? o IN-Cultura?. Veient el llibret comarcal al bloc d'Areny de Noguera que a l'hora de promocionar turísticament els castells de la Comarca s'obliden del Castell d'Areny de Noguera/Arén crec que l'afirmació IN-Cultura descriu millor a la Comarca que la de Cultura al oblidar-se que a Areny de Noguera hi ha un Castell que es considerat com el primer castell documentat del Comtat de la Ribagorça (823). I no parlo dels altres castells: Betesa, Cornudella, Iscles, Soperuny i Pedrós, aquest darrer sense localitazar.
És curiós que aquest castell recentment es va excavar i recuperar dins del Projecte Comarcal "Ribagorza, Año Mil", amb restes que ens traslladen al segle VII, un cop més sigui oblidat, precisament per un dels autors del mateix projecte i no es promociona turísticament per la Comarca.
A aquestes dates el llibret turístic i la campanya d'estiu ja ha començat i aquest error ja és irreparable. Ara sols s'ha d'esperar que la propera edició siguin rectificats aquests errors i que el patrimoni històric-artístic i la promoció turística d'Areny sigui similar a la de la resta de localitats ribagorçanes, però són ja moltes les vegades, massa vegades, que el nom d'Areny no pinta ni al mapa.
A:
http://carlesbarrull.blogspot.com/2011/07/la-comarca-de-la-ribagorca-s-oblida-del.html

domingo, 25 de abril de 2010

LA TERRETA DECIDEIX SEGREGAR-SE DE L'AJUNTAMENT DE TREMP

A La consulta promoguda per La Terreta Decideix a La Torre de Tamúrcia per a segregar-se de l'Ajuntament de Tremp han participat 65 habitants de La Terreta obtenint un majoritari SI A LA SEGREGACIÓ DE LA TERRETA DE L'AJUNTAMENT DE TREMP AMB 60 VOTS A FAVOR.


Els resultats són els següents:

SI-60
NO-3
BLANC-1
NUL-1

LA TERRETA, VENTAFOCS DE CATALUNYA

Al 1916, Mn. Navarro qualificava l'Alta Ribagorça i la Terreta com "la ventafocs de Catalunya" per la deixadesa de l'administració vers tot aquest territori. El geògraf de la Universitat de Barcelona Joan TORT I DONADA afegia de "Catalunya i d'Aragó i aquesta situació encara perdura alk segle XXI". Tot això comprovar al analitzar les diferents dinàmiques econòmiques, socials, i culturals de tota aquesta vall.
Aquestes afirmacions les va realitzar el passat 3 d'abril de 2010 a Areny de Noguera durant la presentació del llibre "La Guerra civil a la Ribagorça.Textos i pensaments sobre la República, la Guerra Civil i l'exili al Pirineu" editat per Carles Barrull i Oscar Jané sota el signe editorial del CERIB-Centre d'Estudis Ribagorçans i Pagès Editors.
Tota la informació sobre aquest llibre, la presentació que es va fer a Areny de Noguera i diferents notícies als mitjans de comunicació es poden consultar a:

http://cerib.blogspot.com/2010/03/novetat-editorial-index-de-la-guerra.html
http://cerib.blogspot.com/2010/04/la-manana-presentan-un-libro-con.html
http://cerib.blogspot.com/2010/04/un-llibre-recull-la-memoria-de-la.html
http://cerib.blogspot.com/2010/04/alerta-de-la-carencia-de-creacion.html
http://cerib.blogspot.com/2010/04/leurodiputat-ramon-tremosa-parla-de-la.html