A: Bloc de Sapeira
L’escriptor Pep Coll i el fotògraf i
Josep de Moner van presentar divendres a Vilaller la Guia d’indrets
mítics i llegendaris de la Ribagorça Romànica, un encàrrec de
l’associació Ribagorça Romànica. Durant l’estiu i la tardor del 2011 van
recórrer junts l’Alta Ribagorça, laTerreta i deu municipis de la
Ribagorça Oriental: Areny de Noguera, Beranui, Bonansa,
Isàvena, les Paüls, Montanui, el Pont de Montanyana, Sopeira
,Tor-la-ribera i laVall de Lierp. El resultat ha sigut una
guia profusament il·lustrada a tot color que inclou un centenar de llocs
vinculats a llegendes o històries fantàstiques, relatades amb l’afinada
ploma de Pep Coll. Josep de Moner s’ha encarregat de les fotografies.
Mostra espais naturals (coves, roques o boscos) i construccions com
esglésies, ermites, monestirs, ponts o cases pairals, per esmentar només
alguns exemples. Les narracions busquen explicar des de l’origen d’una
advocació religiosa (com la del santuari de Cis) fins al d’un
topònim (com Bonansa), passant per històries com les del castell
del Turbó, de la bruixa de Soperuny o el conte dels gegants de
Pustellí, entre molts d’altres. Segons va explicar Josep de Moner, la
intenció és que a més del llibre publicat per Cossetània, les llegendes,
amb les seues respectives fotografies i mapes, siguin accessibles per
Internet a través de les pàgines web dels consistoris, com un element
més de promoció turística. S’ha d’assenyalar que els dos autors ja van
recórrer conjuntament tota la Ribagorça l’any 1994 per rastrejar les
llegendes de la zona.
AGAFAT DE DIARI SEGRE, EDICIO PAPER
El meu amic Xavier Macià va néixer l’any 1961 a cal Forn de Viu de Llevata, un poblet de l’Alta Ribagorça. La seva mare, en adonar-se que el nen estava herniat, va encomanar-lo a sant Gervàs, un sant especialista en criatures trencades. La dona va materialitzar la prometença portant el nen a coll fins a l’ermita del sant, situada a dues hores i mitja de Viu per un camí pedregós i ple de punxes, l’últim tram del qual la dona va fer descalça. L’indret més peculiar del trajecte és el pas del Portús, un congost tan estret que sembla obert amb un cop de destral, que travessa per dins la barrera calcària de la muntanya de Sant Gervàs. La capella del sant cau una mica més avall, ja a la banda coneguda com la Terreta. Sembla evident, doncs, que els antics habitants de la zona devien creure que el fet de passar una criatura trencada per dins de «la muntanya herniada» comportava poders màgics. Probablement sant Gervàs és la cristianització d’alguna altra divinitat anterior. Sigui el que sigui, l’important és que el bonyet de l’hèrnia va desaparèixer del ventre del petit Xavier i mai més se n’ha sentit. I això que de gran ha hagut de realitzar feines feixugues, com ara segar l’herba dels prats costeruts, donar classes de literatura a joves universitaris i escriure versos.
AGAFAT DE DIARI SEGRE, EDICIO PAPER
El meu amic Xavier Macià va néixer l’any 1961 a cal Forn de Viu de Llevata, un poblet de l’Alta Ribagorça. La seva mare, en adonar-se que el nen estava herniat, va encomanar-lo a sant Gervàs, un sant especialista en criatures trencades. La dona va materialitzar la prometença portant el nen a coll fins a l’ermita del sant, situada a dues hores i mitja de Viu per un camí pedregós i ple de punxes, l’últim tram del qual la dona va fer descalça. L’indret més peculiar del trajecte és el pas del Portús, un congost tan estret que sembla obert amb un cop de destral, que travessa per dins la barrera calcària de la muntanya de Sant Gervàs. La capella del sant cau una mica més avall, ja a la banda coneguda com la Terreta. Sembla evident, doncs, que els antics habitants de la zona devien creure que el fet de passar una criatura trencada per dins de «la muntanya herniada» comportava poders màgics. Probablement sant Gervàs és la cristianització d’alguna altra divinitat anterior. Sigui el que sigui, l’important és que el bonyet de l’hèrnia va desaparèixer del ventre del petit Xavier i mai més se n’ha sentit. I això que de gran ha hagut de realitzar feines feixugues, com ara segar l’herba dels prats costeruts, donar classes de literatura a joves universitaris i escriure versos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario