XXIIena Trobada de la Terreta: Espluga de Serra 2014

XXIIena TROBADA DE LA TERRETA. 

Dissabte 9 d'agost a Espluga de Serra (La Terreta)

De 10 a 14 h. Vena Jornada Cultura Coneix la Terreta

17.30 h. Santa Missa a l’església del poble.

18 h.   Jocs infantils

          Campionat de Botifarra i de Bitlles Catalanes

20 h.  Ball de tarda amb el DUO CORAL

22 h.  Sopar de germanor de la Terreta

23:30 Ball de nit amb el DUO CORAL

3h      Xocolatada i coca 

SOPAR DE GERMANOR

Menú del sopar: Amanida, pica-pica, carn i botifarra a la brasa, gelat,vi, cava i cafè 

Data límit per a la compra de tiquets: 4 d’agost a Can Rocamora i a la benzinera d’Areny

PREU SOPAR I BALL. ADULTS: 27 € NENS: 15 €

II Jornada Cultural Coneix la Terreta

XIX Trobada de La Terreta. Espluga de Serra 2011

LA MAÑANA: CONEIX LA TERRETA

DE: http://sapeira.blogspot.com/2010/08/comneix-la-terreta.html

CARLES BARRULL EXPLICA LA SOCIETAT I LA POLITICA RIBAGORÇANES ALS SEGLES VIII-XI

L' historiador Carles BARRULL i PERNA, va explicar els orígens històrics de la Vall Mitjana de la Noguera Ribagorçana, la importància d'Orrit a l'època prehistòrica i antiga i com arriba fins al segle XI que cedeix protagonisme a favor d'Areny de Noguera. Carles Barrull explicà el poblament musulmà, les batalles de Carlemany, el pactisme amb els comtes de Tolosa i apostà per un comtat a la Noguera Ribagorçana entre el 913 i el 975 amb seu a Orrit que fou engolit per Pallars i Ribagorça i posteriorment al 1006 Pallars agafaria les viles d'Areny de noguera i Montanyana que no tornarian a ser ribagorçanes, i aragoneses, fins al 1322.

FRANCESC FITÉ EXPLICA L'ART ROMÀNIC CATALÀ A LA RIBAGORÇA

Francesc FITÉ i LLEVOT, professor d'història de l'art de la Universitat de Lleida, un dels màxims coneixedors de l'art romànic català a les terres de Lleida i la Franja, va oferir una xerrada sobre "anotacions d'art romànic català i Santa Maria d'Alaó", Francesc FITÉ, va anar explicant les diferents característiques de l'art romànic català i com algunes d'elles es poden veure en moltes esglèsies d'aquesta vall, entre elles Santa Maria d'Alaó o Sant Pere d'Orrit, entre d'altres.

MARIA ROSA PONS EXPLICA LA CUINA TRADICIONAL RIBAGORÇANA

Maria Rosa PONS i VILARASAU, va apostar per la recuperació de les recceptes de la cuina tradicional i com a mostra va explicar com es fa el mostillo de mel, un plat que els assistents van poder degustar junt als entrepans, pastissos, cafès i llet que l'irganització va oferir a la pausa. A més a més, d'aquesta recepta, Maria Rosa Pons va oferir també bibliografia sobre cuina de l'Alta Ribagorça i els Pallars com a cuina tradicional propera. I del mostillo de mel...no cal parlar-ne, una veritable delícia de la Terreta.

LLUIS ARDÈVOL EXPLICA EL MAPA GEOLÒGIC DE LA TERRETA I DE LA VALL

El geòleg Lluís ARDÈVOL i ORÓ, de Geoplay S.L, descubridor dels dinosauris d'Areny on es va trobar una nova espècie que porta el nom d' "Arenyosaurus ardevoli", va explicar el mapa geològic de la Terreta i les diferents capes que es poden veure, o no, al contemplar un paissatge tant ric, com és el de la Terreta:

conglomerats d'Espills, Argiles i gresos d'Escarlà i Espills, calcàries i margues del Mas de Concurrell, capes roges d'Esplugafreda, gresos d'Areny,margues del Castellet, turbidites de Torre de Tamúrcia, margocalcàries del Barranc de Miralles, argiles amb blocs del Barranc de les Mançanes, calcàries de Sant Gervàs i margues de Sopeira

JOAN TORT I LA TERRETA:MÉS ENLLÀ DE LES FRONTERES

La conferència inaugural, a càrrec del geògraf de la Universitat de Barcelona, JOAN TORT i DONADA va servir per contextualitzar geogràficament la Terreta. Sota el títol: "La Terreta: més enllà de les fronteres", Joan TORT exolicar les característiques geogràfiques i demogràfiques de la Terreta, partint de quatre idees força:

1. País de frontera,

2.Els Prepirineus

3. Les arrels

4. Un lloc per pensar en futur,

De manera molt pedagògica i doscumentada, en Joan TORT va anar explicant els diferents punts que ajuden a entendre el passat, el present i el discurs de la Terreta del segle XXI.