jueves, 27 de septiembre de 2012

"El aumento del independentismo en Catalunya no es casual ni responde a circunstancias difíciles de explicar.

Article de la Vanguardia.

Si dejamos las razones identitarias a un lado y nos centramos en el día a día, ¿quién puede defender el expolio que padecen todos los Catalanes, independientemente de si se sienten españoles o catalanes?

Quién puede defender que los estudiantes catalanes reciban sólo el 5% de todas las becas del estado y los estudiantes de Madrid reciban el 58%?

¿Quién no querría ver aumentada la renta per cápita anual de los catalanes en unos 2.400€ al año si tuviésemos seguridad social propia?

¿Quién puede defender que el "Ministerio de Cultura" haga un gasto anual por cada español de 47€y por cada catalán sólo de 5€?

¿Quién querría viajar con el 40% de los trenes construidos por el Estado durante la década de los 70 que se consideraron obsoletos y que aún circulan por Catalunya, mientras que Madrid sólo tiene el 4%?

¿Quién no querría ver a su país 7 veces más rico como dijo el Premio Nobel de Economía Aplicada en la UB el pasado mes de mayo?

¿Quién puede defender que 1 de cada 3 años el Ministerio de Fomento no invierta nada de nada en Catalunya?

¿Quién quiere, pese a ser catalán y sentirse español, que cada año nos roben 20.000.000.000 de euros (11% del PIB), siendo así la región del mundo que sufre más déficit por parte de su gobierno? ¿Realmente sentirse español en Catalunya compensa eso?

Como residente en Catalunya, ¿quién puede tolerar que por cada 12,7 millones de euros que se invierten en medio-ambiente en el aeropuerto del Prat, se inviertan 300 millones al de Barajas?

Por muy españolista que uno sea en Catalunya ¿se puede defender que entre 1985 y 2005 sólo se hayan construido en Catalunya 20 km de autovías mientras que en Madrid se hagan cerca de 900 en idéntico
periodo? ¿Se puede aceptar y no protestar cuando en Catalunya sólo se invierte un promedio del 12% del PIB español anual pese a aportar el 22% del mismo PIB español?

¿Se puede aceptar el agravio que hemos sufrido con el AVE? EnCatalunya, por el AVE, el gobierno invirtió 316€ por catalán, pero en el mismo año invirtió 1.198€ por andaluz, 894€ por madrileño, 574€ por aragonés y 407€ por castellanomanchego.

¿Se puede aceptar pagar peajes y más peajes? Con la dependencia de Catalunya con respecto a España nosotros
los catalanes, independientemente de si nos sentimos españoles o catalanes, estamos perdiendo la oportunidad de vivir mejor. Estamosperdiendo la oportunidad de dar un futuro mejor a nuestros hijos.

España es un mal negocio a nivel cultural pero sobre todo a nivel económico, y lo es porque tratar a Catalunya como una colonia forma parte de su leitmotiv nacional."
A: Bloc de Sapeira

domingo, 23 de septiembre de 2012

La Terreta Decideix aposta per la independència de Catalunya i de Tremp


El passat 11 de setembre de 2012 vam surtir als carrers de Barcelona entre un milió i mig i dos milions de catalans reclamant la independència de Catalunya, dins la Unió Europea, com a "nou estat d'Europa".  Són massa anys de espoli fiscals, de retallades estatutàries, de sentències judicials, de manca d'inversions, d'insults, d'atacs a les llibertats,a les  institucions, a la gent, a la  identitat i a la cultura catalanes; cas especial el de la llengua catalana a Catalunya que hem vist perseguida a l'escola, a l'administració, en dictadura i en democràcia i encara es pot veure als mitjans de comunicació espanyols i que encara podem copsar aquesta persecució d'una manera radical a la Franja de Ponent, al País Valencià o a les Illes Balears
A La Terreta, el Pallars Jussà ribagorçà,  zona ribagorçana del Pallars,  la nostra Plataforma és clarament independentista,per això seguim i donem suport als actes que van encaminats a aconseguir que Catalunya sigui un NOU ESTAT D'EUROPA"

Les nostres reivindicacions d'INDEPENDÈNCIA no sols són de Catalunya vers Espanya,  nosaltres volem que La TERRETA sigui independent de Tremp i que sigui l'Ajuntament 948 de Catalunya. Som temps difícils per a tots, i molt més per a l'Administració Local, però els nostres pobles,la nostra vall, té una dilatada trajectòria al marge de Tremp; fins al 1970 erem dos Ajuntaments (Sapeira i Espluga de Serra) que. a les acaballes de la dictadura franquista,van passar a dependre de l'Ajuntament de Tremp i des de llavors, portem QUARANT ANYS pagant els impostos igual que qualsevol trempolí, però no rebent els mateixos serveis per estar massa lluny, quaranta anys d'abandonament i de llunyania, de l'administració local que es troba a la Ciutat de Tremp. Les connexions interiors és realitzen per mitjà de pistes que amb les pluges o la neu necessiten un constant manteniment o d'una carretera que està projectada que s'arregli en diferents fases i sols s'ha executat la primera. Les connexions entre aquesta Vall i la Conca de Tremp, són tant deficitàries i allunyades que per anar a fer qualsevol tràmit a l'ajuntament hem d'utilitzar dues hores, una d'anada i una de tornada i utilitzar la carretera N-230. 

La futura Catalunya Independent tindrà que veure quin és el seu territori, quins són els seu límits i  les seves vies de comunicació i a quins convenis es pot o no es pot signar amb diferents administarcions properes a l'exterior:

-El riu Noguera Ribagorçana es la frontera entre Catalunya i l'Aragó quedant actualment vall dividida en dues administracions Catalunya i Aragó.

- La carretera N-230 entre la Val d'Aran  i Lleida passant per l'Alta Ribagorça té trams que passen per l'Aragó i altres per Catalunya.

- La gent de Terreta, per anar a Tremp, hem de baixar fins la N-230, passat Areny de Noguera, baixar fins a El Pont de Montanyana i agafar la carretera comarcal que porta fins a Tremp.Es tindria que millorar la pista cap a Esplugafreda i Talarn, per a no deixar-nos més aïllats o dependre de carreters extrangeres i acabar les diferents fases de la ja projectada carretera de La Terreta que conectaria els diferents nuclis entre La Torre de Tamúcia-Espluga de Serra-El Castellet-Sapeira-Orrit i que fins ara sols s'ha executat fins la primera fase de la N-230 a La Torre de Tamñurcia

-El Pont de Suert és la capital administrativa de l'Alta Ribagorça, però presta serveis a d'altres pobles de la Ribagorça (Franja) i a la Terreta.

- La gent de La Terreta tenim una estreta relació de tot tipus  amb Areny de Noguera (Ribagorça-Franja) i amb El Pont de Suert (l'Alta Ribagorça)

- El Pont de Montanyana- Ajuntament de la Ribagorça, amb un carrer i cases que són de la pedania de Tremp.

Tots aquestst elements i reflexions  es realitzen des d'una de les zones més perifèriques i  abadonades de Catalunya per part de les diferents administracions, especialment de l'Ajuntament de Tremp. Aquets debat públic creiem que és moltmolt important i serveix per a reflexionar de quina és la Catalunya del demà que volem contruir. Està clar que volem una Catalunya independent, i per a nosaltres, si pot ser uns Païssos Catalans independents, però escoltant i solventant els greuges comparatius entre ciutadans i territoris,

En definitiva, la Catalunya independent tindrà que definir els seus límits i decidir quines relacions vol tenir amb la Franja o amb la resta d'Aragó i quines inversions i negocions ha de fer a tota la Vall del Noguera Ribagorçana (actualment meitat Catalunya, meitat Aragó) per a no dependre de l'exterior si vol que els límits actuals continuïn igual.


VISCA UNA CATALUNYA INDEPENDENT
VISCA LA TERRETA INDEPENDENT...DE TREMP!!!


viernes, 21 de septiembre de 2012

Sapeira: A l'Ajuntament del Pont de Montanyana, dimiteix el regidor del PSOE i CDF aconsegueix un regidor més

El PSOE se queda sin edil en Puente de Montañana

HUESCA. El PSOE ha perdido el único concejal que tenía en el Ayuntamiento de Puente de Montañana tras las elecciones de 2011. Jorge Bordes, que sustituyó al exalcalde y cabeza de lista Ricardo Armengol, también ha presentado su dimisión y ha sido sustituido por Ana María Bergua, que se presentó por Convergencia Democrática de la Franja (CDF) como independiente.En el municipio, que en los últimos comicios pasó de concejo a tener cinco concejales, se votó una lista abierta de manera que a la hora de sustituir a Bordes había dos candidatos con igual número de votos. José María Ferro (PSOE) y Ana María Bergua (CDF) tenían 27 sufragios, lo que ha hecho necesario recurrir al sorteo para determinar quien cubría la vacante. La corporación, presidida por Javier Bergua (CDF), se queda con cuatro ediles de Convergencia y uno del PP. 
 
Publicat per Heraldo de Aragon, edició paper
 
 

Jornada Lúdic-Reivindicativa contra la MAT a Selgua i Montsó

 
Jornada Lúdic Reivindicativa contra l'Autopista Elèctrica Peñalba-Arnero-Isona i la Subestació del Arnero
Dissabte,6 d'octubre de 2012    SELGUA-MONTSÓ
 
PROGRAMA D'ACTES
MONTSÓ-EL ARNERO-GRANJA ESCOLA DE SELGUA 
  • 10:00 h. Marxa reivindicativa fins a la zona de la subestació projectada en el terme del Arnero, en Selgua (sortida des de l'aparcament de la Azucarera de Montsó; recorregut de 5 km. aprox.; temps benvolgut, 1 h. i 20').
  • 11:30 h. Piscolabis d'alforja i xerrada explicativa sobre el traçat de l'Autopista Elèctrica i les afeccions a la zona, així com, en particular, sobre l'impacte de la subestació per als veïns de Selgua i Castejón del Puente.
  • 12:30 h. Continuem fins a la Granja Escola de Selgua (15'), on es durà a terme una xerrada informativa sobre el testing fotogràfic de la biodiversitat a la zona del traçat proposat.
  • 14:00 h. Menjar popular: amanida, paella i brasa (inclòs pa, va venir, aigua i cafè). Preu: 13 €, prèvia inscripció.
LA AZUCARERA, MONTSÓ 
  • 18:30 h. Taula rodona: posicionament dels diferents grups polítics davant el projecte d'Autopista Elèctrica.
  • 19:00 h. Ponències sobre els impactes ambientals, socials i sobre la salut pública de la línia a càrrec d'experts en aquestes matèries.
    • S'oferirà als assistents berena-sopar a força de molles i vi o refresc al preu de 5 €.
    • Durant aquests actes es comptarà amb una exposició / projecció d'un audiovisual sobre el projecte d'Autopista Elèctrica.
  • 22:30 h. Concert amb els grups:
    • 44 Kilómetros
    • A Cadiera Coixa
    • Hard Company 

domingo, 16 de septiembre de 2012

REDESA segueix amb el projecte de la Foradada del Toscar-La Pobla de Segur sense escoltar les al·legacions

REDESA s'amaga en que la línia ja existia i per tant aplica una llei de 1968  per a tirar endavant amb el projecte que preten augmentar torres ja existents  i la capacitat de tranport de la línia , re-convertint en una MAT una línia que en molts llocs  passa a 10 metres dels nuclis habitats de La Pobla de Segur, La Terreta i Cornudella (Espluga de Serra, Torogó, Vilaplana, El Sas i Puimolar),

Cliqueu en la imatge per a veure tot el document.
Per amés informació: Bloc de la Plataforma Anti-MAT