Les associacions de la Franja reclamen el reconeixement dels catalanoparlants a Aragó
Les associacions de la Franja reclamen el reconeixement dels catalanoparlants a Aragó
Calaceit, 18 de juny de 2012
Les associacions culturals històriques de la Franja (Institut 
d’Estudis del Baix Cinca, Associació Cultural del Matarranya i Centre 
d’Estudis Ribagorçans) aplegades en la Iniciativa Cultural de la Franja i
 davant la nova proposta de Llei de Llengües del Govern d’Aragó
DECLAREM
-Que hi ha unanimitat en la comunitat científica a reconèixer els 
parlars de les nostres comarques com a llengua catalana. Rebutgem 
qualsevol denominació estranya i que no segueix la tradició científica. 
Qualsevol dubte al respecte hauria de ser resolt amb consultes als 
departaments universitaris corresponents. La llengua catalana és 
patrimoni de les nostres comarques històriques (Matarranya, Baix Cinca, 
Llitera, Ribagorça, Baix Aragó i Baix Aragó-Casp) i ja té una tradició 
de llengua estàndard fortament lligada a la producció literària dels 
nostres escriptors i l’ensenyament de la llengua a la Franja.
-Que aquest patrimoni es manté amb una fragilitat excessiva i des de 
principis de la dècada passada ja mostra els primers símptomes de 
substitució lingüística en les àrees més poblades, convertint-se el 
castellà en llengua d’intercomunicació entre catalanoparlants en 
importants capes de població jove.
-Que el manteniment de la llengua catalana com a patrimoni de les 
nostres comarques depèn del reconeixement de la llengua per part de les 
institucions, i especialment cal que l’ensenyament obligatori assegure 
la plena competència  lingüística del català i el castellà de tota la 
població a les nostres comarques. Només una política decidida per 
l’alfabetització en català i en castellà de la població escolar pot 
salvar la fragilitat amb què es conserva viu aquest patrimoni cultural 
en l’actualitat.
-Els parlants del català i els de l’aragonès han de tenir els drets 
lingüístics assegurats per les institucions autonòmiques, provincials, 
comarcals i municipals, per tal de poder desenvolupar la seua activitat 
en la llengua que trien.
-Que ens preocupen profundament les declaracions sobre la derogació de 
la Llei de llengües vigent que qüestionen l’existència d’aquesta llengua
 i els drets lingüístics dels seus parlants.
EXIGIM
-Que es reconega la llengua catalana i la llengua aragonesa en la legislació aragonesa.
-Que s’asseguren les mesures necessàries per a la conservació de la 
llengua catalana i aragonesa a les comarques on és la llengua històrica.
-Que la llengua catalana i la llengua aragonesa formen part activa de 
l’ensenyament per tal que tota la població escolar conega la llengua 
pròpia de les seues comarques i el castellà.
-Que es facen d’una vegada, per part de les institucions, campanyes 
actives d’informació  i conscienciació de la població d’Aragó del fet 
que el català i l’aragonès formen part irrenunciable del seu patrimoni 
cultural, com en forma part del de tota la humanitat.
 

 
 


