A: Bloc del CERIb
domingo, 4 de agosto de 2013
viernes, 2 de agosto de 2013
IV Jornada Cultiral Coneix la Terreta
Dissabte 10 d'agost de 2013- Sala Polivalent de Casa Sullà. SAPEIRA-LA TERRETA
9.30 Passejada per la memòria històrica casa a casa
10.00 Inauguració de la IV Jornada Cultural Coneix La Terreta
10.15. Los treballs de Sopeira, per Oriol Colomés i Arnau Colomés
10.45. Les cabaneres de La Terreta, per Laia Colomés
10.55 Presentació de l'exposició: "La dona: referent social i cultural al Pirineu" realitzada pel CERIB amb textos
de Carles Barrull, Oscar Jané i Josefina Roma
11.00- Presentació del llibre. " El riu de les dones: converses amb les padrines del Parc Natural de l'Alt Pirineu"
(editat pel Centre d'Art i Natura Farrera, col·lecció La Llosera), per Jordi Suñé
11.40 Pausa-cafè
11.45 Inauguració de l'exposicó fotogràfica al celler de Casa Sullà: "Sapeira ara i abans", per Mercè Genè
12.15 Presentació del llibre: Els pobles perduts-30 indrets oblidats de Catalunya (Edicions Sidillà) per Judith Pujadó i Xavier Cortadella
13.00 Concert de cloenda dins del IX Fest¡val del Romànic i del castells de Frontera.
Església de Santa Maria de Sapeira- CONCERT DE L´ORFEÓ DE TREMP
TARDE I NIT: XXI TROBADA DE LA TERRETA A SAPEIRA
ORGANITZA: Associació Cultural de la Terreta, CERIb-Centre d'Estudis Ribagorçans, Associació de Veíns de
Sapeira i Mas de Barreda Espai de Natura
AMB EL SUPORT DE: Ajuntament de Tremp, Consell Comarcal del Pallars Jussà, Institut d'Estudis Ilerdencs- Diputació de Lleida
A: Bloc del CERIb-Centre d'Estudis Ribagorçans
9.30 Passejada per la memòria històrica casa a casa
10.00 Inauguració de la IV Jornada Cultural Coneix La Terreta
10.15. Los treballs de Sopeira, per Oriol Colomés i Arnau Colomés
10.45. Les cabaneres de La Terreta, per Laia Colomés
10.55 Presentació de l'exposició: "La dona: referent social i cultural al Pirineu" realitzada pel CERIB amb textos
de Carles Barrull, Oscar Jané i Josefina Roma
11.00- Presentació del llibre. " El riu de les dones: converses amb les padrines del Parc Natural de l'Alt Pirineu"
(editat pel Centre d'Art i Natura Farrera, col·lecció La Llosera), per Jordi Suñé
11.40 Pausa-cafè
11.45 Inauguració de l'exposicó fotogràfica al celler de Casa Sullà: "Sapeira ara i abans", per Mercè Genè
12.15 Presentació del llibre: Els pobles perduts-30 indrets oblidats de Catalunya (Edicions Sidillà) per Judith Pujadó i Xavier Cortadella
13.00 Concert de cloenda dins del IX Fest¡val del Romànic i del castells de Frontera.
Església de Santa Maria de Sapeira- CONCERT DE L´ORFEÓ DE TREMP
TARDE I NIT: XXI TROBADA DE LA TERRETA A SAPEIRA
ORGANITZA: Associació Cultural de la Terreta, CERIb-Centre d'Estudis Ribagorçans, Associació de Veíns de
Sapeira i Mas de Barreda Espai de Natura
AMB EL SUPORT DE: Ajuntament de Tremp, Consell Comarcal del Pallars Jussà, Institut d'Estudis Ilerdencs- Diputació de Lleida
A: Bloc del CERIb-Centre d'Estudis Ribagorçans
lunes, 22 de julio de 2013
miércoles, 26 de junio de 2013
IV Jornada Cultural Coneix La Terreta. Normes per a presentar comunicacions
DISSABTE,10 D’AGOST AL MATÍ:
SALA POLIVALENT DE CASA SULLÀ. SAPEIRA (LA TERRETA)
TARDA I NIT: XXI TROBADA DE LA TERRETA
El
DIUMENGE 30 de JUNY finalitza el termini per a presentar
propstes de comunicacions per a la IV
JORNADA CULTURAL CONEIX LA TERRETA que es realitzarà el proper
dissabte 10 d'agost a SAPEIRA, en el marc de la
XXI
Trobada de la Terreta.
Les
comunicacions poden tractar directament sobre La Terreta en un sentit ampli (Vall mitjana de la Noguera
Ribagorçana) o de manera indirecta al parlar de Ribagorça, el Pallars, la Franja o els Pirineus.
- La temàtica pot ésser diversa: història, art, antropologia, llengua, geografia, geologia, medi natural, etc
- La temàtica pot ésser diversa: història, art, antropologia, llengua, geografia, geologia, medi natural, etc
-
Les comunicacions seràn orals i es disposarà d'un temps per a explicar-ho, depenent
del nombre de comunicacions.
- Es poden presentar des de treballs de batxillerat i universitat a tesis doctorals o a recerques pròpies inèdites o presentacions d'articles o llibres.
-Els
estudiants, estudiosos, investigadors, escriptors, etc interessats en
presentar-hi una comunicació envieu una proposta amb el títol, nom, cognoms i
telèfon a l'adreça: ce.cerib@gmail.com.
ORGANITZA: Associació Cultural de La Terreta, CERIb- Centre d'Estudis Ribagorçans, l’Associació de Veïns de Sapeira i Centre de Natura Mas de Barreda
ORGANITZA: Associació Cultural de La Terreta, CERIb- Centre d'Estudis Ribagorçans, l’Associació de Veïns de Sapeira i Centre de Natura Mas de Barreda
AMB EL SUPORT DE: Consell
Comarcal del Pallars Jussà, Institut d’Estudis Ilerdencs-Diputació de Lleida.
MÉS INFORMACIÓ: www.laterretacultura.blogspot.com
lunes, 6 de mayo de 2013
IVJORNADA CULTURAL CONEIX LA TERRETA. NORMES PER A PRESENTAR COMUNICACIONS
DISSABTE,10 D’AGOST AL MATÍ:
SALA POLIVALENT DE CASA SULLÀ. SAPEIRA (LA TERRETA)
TARDA I NIT: XXI TROBADA DE LA TERRETA
El
DIUMENGE 30 de JUNY finalitza el termini per a presentar
propstes de comunicacions per a la IV
JORNADA CULTURAL CONEIX LA TERRETA que es realitzarà el proper
dissabte 10 d'agost a SAPEIRA, en el marc de la
XXI
Trobada de la Terreta.
Les
comunicacions poden tractar directament sobre La Terreta en un sentit ampli (Vall mitjana de la Noguera
Ribagorçana) o de manera indirecta al parlar de Ribagorça, el Pallars, la Franja o els Pirineus.
- La temàtica pot ésser diversa: història, art, antropologia, llengua, geografia, geologia, medi natural, etc
- La temàtica pot ésser diversa: història, art, antropologia, llengua, geografia, geologia, medi natural, etc
-
Les comunicacions seràn orals i es disposarà d'un temps per a explicar-ho, depenent
del nombre de comunicacions.
- Es poden presentar des de treballs de batxillerat i universitat a tesis doctorals o a recerques pròpies inèdites o presentacions d'articles o llibres.
-Els
estudiants, estudiosos, investigadors, escriptors, etc interessats en
presentar-hi una comunicació envieu una proposta amb el títol, nom, cognoms i
telèfon a l'adreça: ce.cerib@gmail.com.
ORGANITZA: Associació Cultural de La Terreta, CERIb- Centre d'Estudis Ribagorçans, l’Associació de Veïns de Sapeira i Centre de Natura Mas de Barreda
ORGANITZA: Associació Cultural de La Terreta, CERIb- Centre d'Estudis Ribagorçans, l’Associació de Veïns de Sapeira i Centre de Natura Mas de Barreda
AMB EL SUPORT DE: Consell
Comarcal del Pallars Jussà, Institut d’Estudis Ilerdencs-Diputació de Lleida.
MÉS INFORMACIÓ: www.laterretacultura.blogspot.com
domingo, 5 de mayo de 2013
Jurament Feudal 1028- 1047 ... Dels castells d’Areny (de Noguera) i d’Orrit, jo us en seré fidel...
Jurament Feudal 1028- 1047 ... Dels castells d’Areny (de Noguera) i d’Orrit, jo us en seré fidel...
El llibre “Primers textos de la llengua catalana” de Josep Moran i de Joan Anton Rabella, publicat per l’Editorial Proa l’any 2001, difon la idea que l'aparició del català escrit és progressiva i es desenvolupa al llarg d'una època fins a arribar a la segona meitat del segle XIII, en què se n'assoleix el nivell culte i es dóna pas a Ramon Llull i a Desclot, que no surten del no res".
A partir de l'estudi d'aquests textos es veu que el sorgiment del català és similar al de la resta de les llengües romàniques: "L'única diferència és que en català tot és prosa, ja que la poesia es feia en provençal; com en castellà, que feien la poesia en gallec". De fet, el català de seguida va ser la llengua adoptada per la Cancelleria Reial, i això fa que es conservin molts documents administratius escrits en aquesta llengua. Creuen que el primer text en catala va ser el Jurament feudal, datat entre el 1028 i el 1047
El document correspon al jurament que fa Radulf Oriol davant el comte Ramon IV de Pallars Jussà. El català hi conviu amb el llatí, que és present a l'encapçalament i al final per ser les parts més protocolàries.
Ada Castells
Diari Avui 4/Febrer/2002
A partir de l'estudi d'aquests textos es veu que el sorgiment del català és similar al de la resta de les llengües romàniques: "L'única diferència és que en català tot és prosa, ja que la poesia es feia en provençal; com en castellà, que feien la poesia en gallec". De fet, el català de seguida va ser la llengua adoptada per la Cancelleria Reial, i això fa que es conservin molts documents administratius escrits en aquesta llengua. Creuen que el primer text en catala va ser el Jurament feudal, datat entre el 1028 i el 1047
El document correspon al jurament que fa Radulf Oriol davant el comte Ramon IV de Pallars Jussà. El català hi conviu amb el llatí, que és present a l'encapçalament i al final per ser les parts més protocolàries.
Ada Castells
Diari Avui 4/Febrer/2002
"Juro ego, Radolf Oriol, filiun Mirabile, a te Ragimundo chomite, filium Ermetruete, et a te Ermesende chomitissa, filiam Gilga. De ipssos chastellos de Aringo et Oriti go fideles vos ende seré; go no llos vos devetaré ni devetare no llos vos faré. Et si Giriperto meum seniore menus venerit per morte, go a vós ende atenderé sine lóchoro che non vos ende de mandaré. Quamu aci est scriptu et omo ligere hic pote sí vos te (n)ré et sí vos atenderé per directa fidem sine vostro enchanno, per Deum et sanctis suis."
Contingut
Juro jo, Radulf Oriol, fill de Mirabile, a tu Ramon, comte (de Pallars Jussà), fill d’Ermetruit, i a tu Ermessenda, comtessa, filla de Guilla. Dels castells d’Areny (de Noguera) i d’Orrit, jo us en seré fidel; jo no us els denegaré ni us els faré denegar. I, si Gibert, senyor meu, ve a menys per mort, jo us atendré (segons les obligacions feudals) sense llogre, que no us en demanaré. Com ací escrit i hom hi pot llegir, us atendré per dreta fe (fidelitat) sense enganyar-vos, per Deu i pels seus sants.
Primers textos de llengua catalana, a cura de J. Moran i J. A. Rabella (Ed. Proa. Barcelona, 2001).
Reproducció del Jurament Feudal 1028- 1047 imprés per l'Ajuntament de Tremp
Sapeira: El castell d'Orrit, segons Ramon Tremosa i Balcells
EL CASTELL D'ORRIT
El castell d'Orrit es troba situat a la riba catalana del riu Noguera Ribagorçana, que entre el Pont de Suert i Alfarràs fa de frontera entre Catalunya i Aragó. Emplaçat dalt d'una serra escarpada, era una petita fortalesa en comparació amb el castell d'Areny de Noguera, situat a l'altra banda del riu, conformant una mateixa línia defensiva a pocs centenars de metres. Del castell d'Orrit no en consten grans assalts ni combats com el que està documentat al castell d'Areny l'any 1707, en plena Guerra de Successió: el castell va ser destruït per l'artilleria i van ser afusellats 81 caps de família, en el dia més negre de tota la història de la comarca. Tot un daltabaix per a una economia agrària forçosament autàrquica i autosuficient per les pèssimes comunicacions amb l'exterior i on la força masculina era imprescindible per al conreu dels camps. L'any vinent en farà tres-cents anys.
El castell d'Orrit, però, fa poc ha estat notícia per un descobriment dels filòlegs Josep Moran i Joan Anton Rabella. Segons afirmen en el seu llibre Primers textos de la llengua catalana (Editorial Proa), l'escrit més antic en català se situaria precisament al castell d'Orrit. És un jurament feudal per mitjà del qual Radulf Oriol promet fidelitat a Ramon IV del Pallars, un text breu en què hi conviuen la llengua catalana i la llengua llatina, essent aquesta darrera relegada a l'inici i al final del text, que eren unes parts purament protocol·làries. D'aquest jurament se'n desconeix l'any exacte, però els filòlegs esmentats el situen entre 1028 i 1047, atès que en aquest darrer any va morir el comte Ramon IV. Aquest document es troba avui a l'arxiu capitular del bisbat d'Urgell.
El filòleg Ramon Sistac sosté que aquest descobriment, juntament amb altres de semblants i recents com el del castell de Mur, també al Pallars Jussà, reafirma la procedència del català occidental dels primers textos escrits en llengua catalana. Per al lingüista Albert Turull aquest descobriment és molt important, atès que fins ara es parlava de paraules disperses en català en textos en llatí al segle XI i ara es donen a conèixer textos íntegres en català d'aquesta època. Així les Homilies d'Organyà, trobades a la rectoria d'aquesta localitat de l'Alt Urgell i que daten d'entre finals del segle XII i inicis del segle XIII, passen a ser el novè document més antic escrit en català i no pas el primer com es pensava fins ara.
Al costat del castell d'Orrit hi ha la capella romànica de Sant Pere i totes dues construccions es troben en un estat de total d'abandó, especialment la teulada i una de les parets de la capella, que alberga unes pintures que podrien ser del segle XIV. Fa anys que uns veïns de la comarca malden per implicar en la seva restauració l'Ajuntament de Tremp, al qual està agregat el castell, que està mirant de reunir uns fons que no acaben d'arribar; que ja se sap que no anem especialment folgats a Catalunya en aquest tombant de segle en finançament autonòmic i local.
Avui aquests veïns es plantegen d'apuntalar la teulada, però hauran de pujar a coll les bigues de ferro, talment com si fóssim a l'any 806, quan està datat el primer impago orritense. Tota una imatge que contrasta especialment amb l'helicòpter que ha estat utilitzant el govern d'Aragó per a restaurar el veí castell d'Areny.
Com deia dijous passat, en els darrers anys el govern aragonès ha fet grans inversions en altres localitats de la franja aragonesa. Si es va de Lleida a Viella i es pot fer una marrada, és de visita obligada el poble romànic de Montanyana, on s'hi ha dut a terme una multimilionària reforma integral de tot el conjunt: carrers i cases, el pont, les dues torres medievals, les dues esglésies i el castell. I també poc abans del pantà d'Escales s'ha de visitar el monestir romànic de Santa Maria d'Alaó de Sopeira, enclotat i envoltat de muntanyes i de parets verticals de centenars de metres, a la vora del riu. De planta romànica però d'origen visigòtic, un cop enllestida la reparació de l'església s'hi han fet ja algunes cates que han confirmat l'existència de restes d'un claustre que podria ser semblant al de Roda d'Isàvena.
Avui el riu Noguera Ribagorçana ha estat domesticat i amansit pel pantà d'Escales i només quan aquest obre les comportes baixa amb la fúria antiga de les aigües braves i amb una remor que omple i eixorda tota la vall. Ara està en fase d'estudi un conveni amb la central elèctrica, per tal de garantir un cabal mínim d'aigua durant unes hores al dia a l'estiu, per impulsar-hi esports d'aventura i emular la conca veïna del Noguera Pallaresa. Amb la caça i l'esquí, ara que s'està ampliant l'estació de Cerler cap a Bonansa, un futur de turisme no estacional es dibuixa a la comarca.
Aquest estiu vaig pujar al castell acompanyat d'uns amics al capvespre. Al sud es divisa tota la serra del Montsec i és ben visible l'impressionant tall que el riu fa a l'estret de Mont-rebei, que la revista Descobrir ens acaba d'acostar una mica més. Al nord el sol ponent il·lumina encara les altes parets de la serra de Sant Gervàs, que tanquen aquesta subcomarca que anomenem "la terreta". Vora les pedres més que mil·lenàries del castell, com també ho és la meva llengua, i tot contemplant com flueix el riu serenament entre lleres i roques, recordo uns versos del meu pare: "Jo també sóc raier del temps i espero arribar a un bell Mar immens".
Ramon Tremosa i Balcells 9-Mar-2006
El castell d'Orrit es troba situat a la riba catalana del riu Noguera Ribagorçana, que entre el Pont de Suert i Alfarràs fa de frontera entre Catalunya i Aragó. Emplaçat dalt d'una serra escarpada, era una petita fortalesa en comparació amb el castell d'Areny de Noguera, situat a l'altra banda del riu, conformant una mateixa línia defensiva a pocs centenars de metres. Del castell d'Orrit no en consten grans assalts ni combats com el que està documentat al castell d'Areny l'any 1707, en plena Guerra de Successió: el castell va ser destruït per l'artilleria i van ser afusellats 81 caps de família, en el dia més negre de tota la història de la comarca. Tot un daltabaix per a una economia agrària forçosament autàrquica i autosuficient per les pèssimes comunicacions amb l'exterior i on la força masculina era imprescindible per al conreu dels camps. L'any vinent en farà tres-cents anys.
El castell d'Orrit, però, fa poc ha estat notícia per un descobriment dels filòlegs Josep Moran i Joan Anton Rabella. Segons afirmen en el seu llibre Primers textos de la llengua catalana (Editorial Proa), l'escrit més antic en català se situaria precisament al castell d'Orrit. És un jurament feudal per mitjà del qual Radulf Oriol promet fidelitat a Ramon IV del Pallars, un text breu en què hi conviuen la llengua catalana i la llengua llatina, essent aquesta darrera relegada a l'inici i al final del text, que eren unes parts purament protocol·làries. D'aquest jurament se'n desconeix l'any exacte, però els filòlegs esmentats el situen entre 1028 i 1047, atès que en aquest darrer any va morir el comte Ramon IV. Aquest document es troba avui a l'arxiu capitular del bisbat d'Urgell.
El filòleg Ramon Sistac sosté que aquest descobriment, juntament amb altres de semblants i recents com el del castell de Mur, també al Pallars Jussà, reafirma la procedència del català occidental dels primers textos escrits en llengua catalana. Per al lingüista Albert Turull aquest descobriment és molt important, atès que fins ara es parlava de paraules disperses en català en textos en llatí al segle XI i ara es donen a conèixer textos íntegres en català d'aquesta època. Així les Homilies d'Organyà, trobades a la rectoria d'aquesta localitat de l'Alt Urgell i que daten d'entre finals del segle XII i inicis del segle XIII, passen a ser el novè document més antic escrit en català i no pas el primer com es pensava fins ara.
Al costat del castell d'Orrit hi ha la capella romànica de Sant Pere i totes dues construccions es troben en un estat de total d'abandó, especialment la teulada i una de les parets de la capella, que alberga unes pintures que podrien ser del segle XIV. Fa anys que uns veïns de la comarca malden per implicar en la seva restauració l'Ajuntament de Tremp, al qual està agregat el castell, que està mirant de reunir uns fons que no acaben d'arribar; que ja se sap que no anem especialment folgats a Catalunya en aquest tombant de segle en finançament autonòmic i local.
Avui aquests veïns es plantegen d'apuntalar la teulada, però hauran de pujar a coll les bigues de ferro, talment com si fóssim a l'any 806, quan està datat el primer impago orritense. Tota una imatge que contrasta especialment amb l'helicòpter que ha estat utilitzant el govern d'Aragó per a restaurar el veí castell d'Areny.
Com deia dijous passat, en els darrers anys el govern aragonès ha fet grans inversions en altres localitats de la franja aragonesa. Si es va de Lleida a Viella i es pot fer una marrada, és de visita obligada el poble romànic de Montanyana, on s'hi ha dut a terme una multimilionària reforma integral de tot el conjunt: carrers i cases, el pont, les dues torres medievals, les dues esglésies i el castell. I també poc abans del pantà d'Escales s'ha de visitar el monestir romànic de Santa Maria d'Alaó de Sopeira, enclotat i envoltat de muntanyes i de parets verticals de centenars de metres, a la vora del riu. De planta romànica però d'origen visigòtic, un cop enllestida la reparació de l'església s'hi han fet ja algunes cates que han confirmat l'existència de restes d'un claustre que podria ser semblant al de Roda d'Isàvena.
Avui el riu Noguera Ribagorçana ha estat domesticat i amansit pel pantà d'Escales i només quan aquest obre les comportes baixa amb la fúria antiga de les aigües braves i amb una remor que omple i eixorda tota la vall. Ara està en fase d'estudi un conveni amb la central elèctrica, per tal de garantir un cabal mínim d'aigua durant unes hores al dia a l'estiu, per impulsar-hi esports d'aventura i emular la conca veïna del Noguera Pallaresa. Amb la caça i l'esquí, ara que s'està ampliant l'estació de Cerler cap a Bonansa, un futur de turisme no estacional es dibuixa a la comarca.
Aquest estiu vaig pujar al castell acompanyat d'uns amics al capvespre. Al sud es divisa tota la serra del Montsec i és ben visible l'impressionant tall que el riu fa a l'estret de Mont-rebei, que la revista Descobrir ens acaba d'acostar una mica més. Al nord el sol ponent il·lumina encara les altes parets de la serra de Sant Gervàs, que tanquen aquesta subcomarca que anomenem "la terreta". Vora les pedres més que mil·lenàries del castell, com també ho és la meva llengua, i tot contemplant com flueix el riu serenament entre lleres i roques, recordo uns versos del meu pare: "Jo també sóc raier del temps i espero arribar a un bell Mar immens".
Ramon Tremosa i Balcells 9-Mar-2006
lunes, 8 de abril de 2013
Programa d'inversions del Departament de Governació i Relacions Institucionals a La Terreta
Imatge de la carta amb els "conceptes i quanties que han estat demanats per part d'aquesta Ajuntament al Pla d'Obres pels propers anys tant a la Diputació de Lleida com a la Generalitat de Catalunya".
L'Alcalde Víctor Orrit Ambrosio vol "comunicar-vos que les actuacions previstes en el PUOSC per aquest any han sofert una nova prorroga a la que ens veiem obligats acollir-nos per motius de tresoreria"
jueves, 4 de abril de 2013
Ajuntament de Tremp: Èxit de participació a la primera sessió del cicle de xerrades de La Terreta
27 -
03 -
2013
El dissabte 23 de març el Casal dels Voltors va acollir una
xerrada formativa sobre primers auxilis a la qual van participar 25
persones.
Amb aquesta xerrada que va anar a càrrec del metge i
l'infermera del centre de Salut de Benabarre, Xaiver Ciloter i Mireia
Codina, va començar el cicle de primavera de xerrades formatives al
Casal dels Voltors.
En el decurs de la xerrada pràctica, a la qual van participar 25 persones, es van poder practicar les situacions més comunes que es poden donar, com desmai, caigudes fortes, talls profunds... i també es va ensenyar a prendre el pols, com fer un massatge cardíac o com moure un accidentat, entre altres.
El cicle continua amb un taller pràctic d'Internet, el dia 6 dàbril i es tancarà el dia 13 amb la conferència sobre història "La Terreta medieval i romànica".
En el decurs de la xerrada pràctica, a la qual van participar 25 persones, es van poder practicar les situacions més comunes que es poden donar, com desmai, caigudes fortes, talls profunds... i també es va ensenyar a prendre el pols, com fer un massatge cardíac o com moure un accidentat, entre altres.
El cicle continua amb un taller pràctic d'Internet, el dia 6 dàbril i es tancarà el dia 13 amb la conferència sobre història "La Terreta medieval i romànica".
Associació Cultural de La Terreta: Reunió sobre la Línia d'Alta Tensió Foradada del Toscar-La Pobla de Segur a Espluga de Serra
REUNIÓ SOBRE LA LÍNIA D'ALTA TENSIÓ FORADADA DEL TOSCAR-LA POBLA DE SEGUR A ESPLUGA DE SERRA
DIA: Dissabte, 6 d'abril de 2013
HORA: 17:00
LLOC: Escoles d'Espluga de Serra (La Terreta)
A: Bloc de l'Associació Cultural de La Terreta
DIA: Dissabte, 6 d'abril de 2013
HORA: 17:00
LLOC: Escoles d'Espluga de Serra (La Terreta)
A: Bloc de l'Associació Cultural de La Terreta
martes, 19 de marzo de 2013
miércoles, 13 de marzo de 2013
martes, 12 de marzo de 2013
domingo, 3 de marzo de 2013
Organització municipal:Fusion o disfuncions
A:Bloc de Sapeira
L’última granreforma va crear municipis més grans que comarques
Tremp: 29 nuclis i 303 quilòmetres quadrats
Amb 6.500 habitants repartits en 29 nuclis de població en 303 quilòmetres quadrats de superfície,Tremp és, actualment, el resultat de la fusió en els últims anys del franquisme de set antics municipis del Jussà. L’alcalde,Víctor Orrit, assenyala que tenen “130 quilòmetres de camins i prop de 200 masies”. “Tremp és més gran que comarques com el Garraf o el Tarragonès, però no té ajudes específiques. Sense subvencions, no podem assegurar els serveis bàsics a tota la població”, assegura. Aquestes són algunes de les disfuncions que se s’esmenten a l’estudi dels professors Morell iAldomà per a la Diputació, en què s’assenyalen les infraestructures de comunicació com un dels grans dèficits en aquest sentit. Des del 1980, segons el mateix informe, la tendència a la creació de nous municipis s’ha moderat. L’últim que es va crear a Catalunya va ser la Canonja, el 2010. A Lleida, en els últims quinze anys hi ha hagut diversos moviments per modificar els límits territorials d’alguns municipis. D’un total de sis, segons els dictàmens expedits per la Comissió JurídicaAssessora de la Generalitat posteriors a informes de la Comissió de Delimitació Territorial, només un ha sigut per a la creació d’un municipi i s’ha resolt negativament. És el cas d’Arties, on el 2002 es va celebrar una consulta popular, en què els resultats també van ser contraris.Veïns de laTerreta, una àmplia zona deTremp fronterera amb el Pont de Suert i la Ribagorça aragonesa i que està situada a uns 45 minuts de la capital, també van celebrar una consulta el 2010 i es van pronunciar a favor de la segregació.
publicat pel diari Segre, diumenge 24 de febrer
LLEIDA DIU NO AL "FRACKING"
A:Bloc de Sapeira
Lleida ciutat se sumarà avui, amb tota probabilitat, a la creixent oposició entre les institucions lleidatanes a la tècnica de fractura hidràulica o fracking per la recerca i extracció de petroli i gas al subsòl. La Paeria debatrà avui una moció del PSC (amb majoria absoluta) amb un contingut similar a les que ahir van aprovar també els plens de Montgai i Agramunt. En total, 21 municipis del pla de Lleida han expressat des de l’any passat el seu rebuig a aquesta tecnologia, davant del temor que el seu ús provoqui efectes adversos com contaminació d’aqüífers, esfondraments de terra i fins i tot petits sismes. Entre els municipis contraris al fracking hi ha tres capitals de comarca més: Balaguer, les Borges i Cervera, així com nombrosos municipis inclosos en projectes per efectuar prospeccions a la recerca d’hidrocarburs. Se n’afegiran d’altres que preparen mocions contra la fractura hidràulica. És el cas de municipis com Alfarràs, Bellcaire d’Urgell i la Sentiu de Sió, segons van confirmar els alcaldes.Aquest moviment d’oposició s’estén a través de la plataformaAturem el Fracking, que porta a terme reunions amb regidors i conferències en diferents municipis. Per la seua part, el PSC impulsa mocions als municipis on té representació. S’ha de recordar que la Diputació, UP i diverses entitats també han expressat el seu rebuig de la fractura hidràulica.Tot i que hi ha hagut diferents sol·licituds per a permisos d’investigació d’hidrocarburs en els últims anys a Lleida, les protestes es van iniciar arran de la petició de Montero Energy per buscar petroli i gas en una vasta extensió de terrenys (anomenada Darwin), que inclou 37 municipis de la Noguera, l’Urgell, la Segarra i el Solsonès. L’ús de la fractura hidràulica en aquest cas encara està per determinar, si bé fonts de l’empresa van reconèixer fa uns mesos que és una de les possibilitats que es plantegen. El projecte va rebre desenes d’al·legacions, entre les quals les d’ajuntaments com els d’Agramunt, Castellserà i Guissona, entre d’altres. La Generalitat va assenyalar que les ha enviat al promotor perquè les respongui.
agafat del diari Segre del dia 22 de febrer
Lleida ciutat se sumarà avui, amb tota probabilitat, a la creixent oposició entre les institucions lleidatanes a la tècnica de fractura hidràulica o fracking per la recerca i extracció de petroli i gas al subsòl. La Paeria debatrà avui una moció del PSC (amb majoria absoluta) amb un contingut similar a les que ahir van aprovar també els plens de Montgai i Agramunt. En total, 21 municipis del pla de Lleida han expressat des de l’any passat el seu rebuig a aquesta tecnologia, davant del temor que el seu ús provoqui efectes adversos com contaminació d’aqüífers, esfondraments de terra i fins i tot petits sismes. Entre els municipis contraris al fracking hi ha tres capitals de comarca més: Balaguer, les Borges i Cervera, així com nombrosos municipis inclosos en projectes per efectuar prospeccions a la recerca d’hidrocarburs. Se n’afegiran d’altres que preparen mocions contra la fractura hidràulica. És el cas de municipis com Alfarràs, Bellcaire d’Urgell i la Sentiu de Sió, segons van confirmar els alcaldes.Aquest moviment d’oposició s’estén a través de la plataformaAturem el Fracking, que porta a terme reunions amb regidors i conferències en diferents municipis. Per la seua part, el PSC impulsa mocions als municipis on té representació. S’ha de recordar que la Diputació, UP i diverses entitats també han expressat el seu rebuig de la fractura hidràulica.Tot i que hi ha hagut diferents sol·licituds per a permisos d’investigació d’hidrocarburs en els últims anys a Lleida, les protestes es van iniciar arran de la petició de Montero Energy per buscar petroli i gas en una vasta extensió de terrenys (anomenada Darwin), que inclou 37 municipis de la Noguera, l’Urgell, la Segarra i el Solsonès. L’ús de la fractura hidràulica en aquest cas encara està per determinar, si bé fonts de l’empresa van reconèixer fa uns mesos que és una de les possibilitats que es plantegen. El projecte va rebre desenes d’al·legacions, entre les quals les d’ajuntaments com els d’Agramunt, Castellserà i Guissona, entre d’altres. La Generalitat va assenyalar que les ha enviat al promotor perquè les respongui.
agafat del diari Segre del dia 22 de febrer
martes, 26 de febrero de 2013
ES PRESENTA LA GUIA "TREMP. UN ESCLAT DE NATURA AL TEU ABAST"
A: Bloc de Sapeira
El
Ayuntamiento de Tremp ha presentado este jueves en la Diputación de
Lleida la guía 'Tremp. Un brote de naturaleza a tu alcance. Guía de
Ecoturismo del municipio más grande de Catalunya' que recorre los
rincones más curiosos de las 30.200 hectáreas del municipio catalán con
más extensión y al que pertenecen 29 núcleos de población.
El
manual es un reclamo de todas las posibilidades ecoturísticas que tiene
el municipio con paisajes prepirinaicos con cierto regusto
mediterráneo, pájaros carroñeros y su patrimonio geológico.
La Terreta y la sierra de Sant Gervàs; Gurp y
la sierra de Santa Eugènia; la zona de Tremp y el Pont de Montanyana y
la sierra dels Nerets o el río Noguera Pallaresa son algunos de los
atractivos que resalta la guía, que también incluye información práctica
para poder planificar actividades ecoturísticas en el municipio, como
alojamientos rurales donde pernoctar, empresas de ecoturismo de guías,
bares y restaurantes.El director del Patronato de Turismo de la Diputación de Lleida, Jordi Blanch, ha puesto de manifiesto el acierto que, a su juicio, representa esta guía porque impulsa y pone en valor un gran número de productos turísticos vinculados a un territorio como el municipio de Tremp y a la naturaleza.
Para el autor, Xavier Besora, "se trata de una guía que quiere servir de apoyo y orientación a todas aquellas personas que visitan la ciudad de Tremp y que están interesadas en conocer las riquezas naturales y paisajísticas del municipio".
El objetivo del proyecto es dar a conocer los atractivos naturales del municipio y las posibilidades para practicar ecoturismo y, a la vez, dar un impulso al desarrollo de esta modalidad turística sostenible.
Por su parte, el concejal Bonifaci Colomina ha explicado que las diferentes corporaciones del ayuntamiento de Tremp han querido potenciar todo el valor paisajístico y natural del municipio en los últimos años, si bien el impulso definitivo tanto para la elaboración de la guía como para la redacción del plan director de ecoturismo, fue la distinción al municipio de Tremp en 2010 con el primer premio del Concurso para el incremento de la biodiversidad de la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP).
La guía, publicada sólo en catalán y que se editará también en castellano, francés e inglés tiene una tirada de 3.000 ejemplares.
viernes, 25 de enero de 2013
El Triangle: La Diputació de Lleida aprova una moció contra el 'fracking'
24/01/2013
Amb els vots favorables de tots els
grups i l'abstenció del PP s'ha aprovat una proposta d'ERC contra les
activitats de prospecció a les comarques de Lleida amb la tècnica de la
fractura hidràulica
La Diputació de Lleida ha aprovat dijous
una moció que denega la concessió de qualsevol tipus d'autorització a
activitats de prospecció a les comarques de Lleida amb la tècnica del fracking
o fractura hidràulica. La moció ha estat presentada per Esquerra
Republicana de Catalunya (ERC) i ha comptat amb els vots a favor de CiU,
PSC, ERC i CDA i amb l'abstenció del PP, i és la primera resolució
d'aquest tipus adoptada per una entitat supramunicipal. ERC també ha
demanat a la Diputació que dóni l'oportú suport, jurídic, tècnic i
econòmic a les comarques i municipis lleidatans que promoguin accions
per oposar-se a la utilització de la tècnica de la fractura hidràulica
al seu territori.El fracking o fractura hidràulica és una tècnica de prospecció i extracció d'hidrocarburs que consisteix en la injecció en el subsòl de grans quantitats d’aigua –enriquides amb diversos productes químics, alguns dels quals força tòxics– a gran pressió per tal d'extreure petroli o gas. És considerada contaminant i perillosa per alguns experts i ecologistes i a Catalunya, on hi ha projectes amb aquesta tècnica en 82 municipis, sobretot es vol fer servir per extreure gas.
En aquest sentit, el gener d'aquest any, una seixantena d’organitzacions ecologistes i d’associacions locals van crear la Plataforma Aturem el Fracking (PAF) [a la imatge] que lluita per aturar tots els projectes que utilitzen aquesta tècnica i prohibir-ne l'ús. També defensa que és necessari plantejar la necessitat d'una transició energètica basada en les energies renovables, potenciant la descentralització de la seva producció, l'eficiència i una reducció en el consum energètic. En els últims mesos, diversos municipis com Balaguer o Vic s'han declarat lliures de fracking, però la Diputació de Lleida és la primer entitat supramunicipal que prohibeix aquesta tècnica.
Sapeira: L'Eurodiputat Ramon Tremosa pregunta a la Comissió Europea sobre el "fracking" a la Ribagorça
A: Bloc de Sapeira
L'eurodiputat
convergent Ramon Tremosa, a instàncies de CDF-Convergència Democràtica
de la Franja, s'ha dirigit de nou a la Comissió Europea per a preguntar
sobre les concessions de recerca de hidrocarburs a la Ribagorça.L'
eurodiputat informa que es va aprobar "una Orden del 19 de mayo de
2010, de Departamento de Industria, Comercio y Turismo, del Gobierno de
Aragón, se otorga, permiso de investigación de hidrocarburos denominado
"Turbón" nº H22018, situado en la provincia de Huesca."
Tremosa recorda la fragilitat demogràfica i mediambiental de la Ribagorça "con una gran riqueza de hábitats tal como lo reflejan las numerosas ZEPAS y LICS de la red Natura 2000: en la Comarca de la Ribagorza existen dos permisos , el denominado como "Turbón" nº H22018, ya comentado anteriormente y el denominado como "Graus" Ambos permisos afectan a la protección de las aves como cernícalo primilla (Falco naumanni) y el quebrantahuesos (Gypaetus barbatus) y las zonas de nidificación del águila-azor perdicera (Hieraaetus fasciatus), el milano real (Milvus milvus) y el alimoche (Neophron percnopterus) ; a las las ZEPAS ES0000281 El Turbón y Sierra de Sis y a los LIC
Finalment pregunta a la Comissió Europe si
INFORMACIÓ FACILITADA PER COVERGENCIA DEMOCRATICA DE LA FRANJA
Tremosa recorda a la Comissió que "Para llevar a cabo esta
investigación se utiliza la técnica del fracking o fractura hidráulica,
prohibida en países como Francia, Canadá o Irlanda, que consiste en
inyectar a la roca agua con sustancias químicas con el fin de conseguir
que salgan a la superficie los hidrocaburos que existen y con la
posibilidad de causar "afecciones como terremotos, contaminación de las
aguas subterráneas, contaminación en las zonas de almacenamiento de
residuos y en el trayecto seguido por los vehículos que accederían a las
plantas de extracción, aumento de la incidencia del cáncer" según
informan diferentes estudios y colectivos".
Tremosa recorda la fragilitat demogràfica i mediambiental de la Ribagorça "con una gran riqueza de hábitats tal como lo reflejan las numerosas ZEPAS y LICS de la red Natura 2000: en la Comarca de la Ribagorza existen dos permisos , el denominado como "Turbón" nº H22018, ya comentado anteriormente y el denominado como "Graus" Ambos permisos afectan a la protección de las aves como cernícalo primilla (Falco naumanni) y el quebrantahuesos (Gypaetus barbatus) y las zonas de nidificación del águila-azor perdicera (Hieraaetus fasciatus), el milano real (Milvus milvus) y el alimoche (Neophron percnopterus) ; a las las ZEPAS ES0000281 El Turbón y Sierra de Sis y a los LIC
ES2410059 LIC El Turbón, 40 ES2410069 Sierra de Esdolomada y Morrones de Güel , ES2410008
LIC Garganta de Obarra ES2410070 LIC Sierra del Castillo de Laguarres,
ES2410055 LIC Sierra de Arro, ES2410054 LIC Sierra Ferrera".
Finalment pregunta a la Comissió Europe si
- "Cree la Comisión Europea que con estas prácticas afectan o pueden
afectar a la salud de sus ciudadanos y a la calidad de las aguas de
estos territorios pirinaicos?
- Cree la Comisión que estás prácticas afectan o pueden afectar
peligrosamente la conservación de las especies en zonas protegidas por
la Red Natura 2000?"
Araponent: Unió de Pagesos s’adhereix a la Plataforma Aturem el Fracking per tal d’evitar agressions a l’espai agrari
A Araponent.cat
L'organització agrària considera que la
fractura hidràulica "utilitzarà sòl ara dedicat a l'activitat agrícola,
degradarà el paisatge i competirà per l'aigua"
( 1 vot )
Unió de Pagesos s’ha adherit a la Plataforma Aturem el Fracking, entitat que s’oposa al procediment d’extracció de gas i petroli del subsòl mitjançant la injecció a pressió d’algun material en el terreny, generalment aigua amb sorra i productes químics, i que pot comportar, entre altres conseqüències, la contaminació dels aqüífers i atmosfèrica i moviments sísmics.
El Consell Nacional d’Unió de Pagesos va aprovar el passat 12 de gener adherir-se a la plataforma considerant que elfracking
(fractura hidràulica) suposarà una nova agressió a l’espai agrari ja
que utilitzarà sòl ara dedicat a l’activitat agrícola, degradarà el
paisatge i competirà per l’aigua. A més, aquesta activitat extractiva,
per a la qual el Govern català ja n’ha autoritzat sondejos, comportarà
l’augment de freqüentació en les zones on s’obrin pous, les
infraestructures lligades a aquesta activitat i la utilització de
tècniques i productes que perjudiquen el medi.
El sindicat recorda el paper fonamental de l’espai agrari al nostre territori, així com el seu reconeixement en els plans territorials vigents, i el fet que és fonamental per al manteniment de la biodiversitat, actua com a connector ecològic i és generador de paisatges. A més de proporcionar aliments de qualitat per a la població, les àrees agrícoles donen identitat al territori i els seus habitants.
L’acord de Govern d’autorització a fer prospeccions no regula el procediment que s’ha de seguir per fer-les en les finques privades, encara que sí queda recollit en la llei d’expropiació forçosa. Aquesta, que data del 1954, estableix que el propietari ha de permetre que es realitzin els treballs però s’ha d’haver tramitat prèviament el procediment d’ocupació temporal.
D’altra banda, la llei 18/2001 d’Orientació agrària contempla que el departament d’Agricultura ha d’emetre un informe vinculant i previ sobre els efectes que els projectes poden ocasionar en el funcionament normal de l’activitat de les explotacions agràries que puguin resultar afectades.
El sindicat recorda el paper fonamental de l’espai agrari al nostre territori, així com el seu reconeixement en els plans territorials vigents, i el fet que és fonamental per al manteniment de la biodiversitat, actua com a connector ecològic i és generador de paisatges. A més de proporcionar aliments de qualitat per a la població, les àrees agrícoles donen identitat al territori i els seus habitants.
L’acord de Govern d’autorització a fer prospeccions no regula el procediment que s’ha de seguir per fer-les en les finques privades, encara que sí queda recollit en la llei d’expropiació forçosa. Aquesta, que data del 1954, estableix que el propietari ha de permetre que es realitzin els treballs però s’ha d’haver tramitat prèviament el procediment d’ocupació temporal.
D’altra banda, la llei 18/2001 d’Orientació agrària contempla que el departament d’Agricultura ha d’emetre un informe vinculant i previ sobre els efectes que els projectes poden ocasionar en el funcionament normal de l’activitat de les explotacions agràries que puguin resultar afectades.
jueves, 24 de enero de 2013
Afectats per la Hipoteca a Areny i Comarca
A: Bloc d'Areny de Noguera
Membres de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca de Lleida ens han comentat que si hi ha afectats per les hipoteques per la zona, ells poden ajudar: envia un missatge al Facebook o per correu electrònic a: arenynoguera@gmail.com i us ficarem en contacte amb ells. Si ets víctima de la crisi econòmica, i els
bancs, que hem rescatat entre tothom, no et deixen viure i et volen fer
fora de casa, aquest és el teu espai! JUNTES I JUNTS PODEM! SÍ, ES POT!
Miembros de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca de Lleida nos han comentado que si hay afectados por las hipotecas por la zona, ellos
pueden ayudar; manda un mensaje por Facebook o un correo
electrónico a arenynoguera@gmail.com y os pondremos en contacto con ellos.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)