El llibre “Primers textos de la llengua catalana” de Josep Moran i de Joan Anton Rabella, publicat per l’Editorial Proa l’any 2001, difon la idea que l'aparició del català escrit és progressiva i es desenvolupa al llarg d'una època fins a arribar a la segona meitat del segle XIII, en què se n'assoleix el nivell culte i es dóna pas a Ramon Llull i a Desclot, que no surten del no res".
A partir de l'estudi d'aquests textos es veu que el sorgiment del català és similar al de la resta de les llengües romàniques: "L'única diferència és que en català tot és prosa, ja que la poesia es feia en provençal; com en castellà, que feien la poesia en gallec". De fet, el català de seguida va ser la llengua adoptada per la Cancelleria Reial, i això fa que es conservin molts documents administratius escrits en aquesta llengua. Creuen que el primer text en catala va ser el Jurament feudal, datat entre el 1028 i el 1047
El document correspon al jurament que fa Radulf Oriol davant el comte Ramon IV de Pallars Jussà. El català hi conviu amb el llatí, que és present a l'encapçalament i al final per ser les parts més protocolàries.
Ada Castells
Diari Avui 4/Febrer/2002
A partir de l'estudi d'aquests textos es veu que el sorgiment del català és similar al de la resta de les llengües romàniques: "L'única diferència és que en català tot és prosa, ja que la poesia es feia en provençal; com en castellà, que feien la poesia en gallec". De fet, el català de seguida va ser la llengua adoptada per la Cancelleria Reial, i això fa que es conservin molts documents administratius escrits en aquesta llengua. Creuen que el primer text en catala va ser el Jurament feudal, datat entre el 1028 i el 1047
El document correspon al jurament que fa Radulf Oriol davant el comte Ramon IV de Pallars Jussà. El català hi conviu amb el llatí, que és present a l'encapçalament i al final per ser les parts més protocolàries.
Ada Castells
Diari Avui 4/Febrer/2002
"Juro ego, Radolf Oriol, filiun Mirabile, a te Ragimundo chomite, filium Ermetruete, et a te Ermesende chomitissa, filiam Gilga. De ipssos chastellos de Aringo et Oriti go fideles vos ende seré; go no llos vos devetaré ni devetare no llos vos faré. Et si Giriperto meum seniore menus venerit per morte, go a vós ende atenderé sine lóchoro che non vos ende de mandaré. Quamu aci est scriptu et omo ligere hic pote sí vos te (n)ré et sí vos atenderé per directa fidem sine vostro enchanno, per Deum et sanctis suis."
Contingut
Juro jo, Radulf Oriol, fill de Mirabile, a tu Ramon, comte (de Pallars Jussà), fill d’Ermetruit, i a tu Ermessenda, comtessa, filla de Guilla. Dels castells d’Areny (de Noguera) i d’Orrit, jo us en seré fidel; jo no us els denegaré ni us els faré denegar. I, si Gibert, senyor meu, ve a menys per mort, jo us atendré (segons les obligacions feudals) sense llogre, que no us en demanaré. Com ací escrit i hom hi pot llegir, us atendré per dreta fe (fidelitat) sense enganyar-vos, per Deu i pels seus sants.
Primers textos de llengua catalana, a cura de J. Moran i J. A. Rabella (Ed. Proa. Barcelona, 2001).
Reproducció del Jurament Feudal 1028- 1047 imprés per l'Ajuntament de Tremp
