Abans i Ara del PSC Reagrupat de Tremp...

MANEL RIU FIAT, Cronista del Campament Victorià de Tremp, darrerament està molt inspirat amb l'Ajuntament Agrupat de Tremp, especialment en els dies Plens de l'Ajuntament de Tremp; en els dies buits no ho està tant.

AVUI, és un dia de PLE MUNICIPAL i d'estrena del duet ORRIT-PASCUAL i per això el bloc del Manel està PLE D'INSPIRACIÓ i ja ha començat un POST-VIU DE MANEL RIU
http://manelriu.blogspot.com/2011/07/post-viu-del-ple-municipal-juliol-de.html

09:47
La història, trista, en dos capítols i un epíleg que vaig explicar anit en encetar este post se mereix uns versets. Se mereix un romancet amb tornada.

Tornada:
Gratar i presentar
tot és començar
Capítol 1 (PSC)

El Víctor Orrit viatja a l'Aran i diu: "Bona gent,
ja està tot com cal: hem feit una llei que garantirà
l'ús de l'aranès per cel, terra i mar. La llei que presento representa tant que tinc molt present que l'he presentat."

Gratar i presentar
tot és començar

Capítol 2 (PSOE)

Però Zapatero veu l'articulat i vol convertir-lo en paper muixat. Agafa el telèfon i truca al Pallars: "Escúchame, Víctor, la ley está mal. Preséntote excusas: voy a presentar el día presente recurso formal."

Gratar i presentar
tot és començar
Epíleg (PSC-PSOE)

L'Orrit, que és molt llest,
ho accepta de grat,
perquè l'aranès
no li ha feit goig mai.
I diu: "Zapatero,
faràs com un Sant;
però, si eixa feita
vols dissimular,
pressinto en present
que a les Generals
a la Montanuy
caldrà presentar."

Gratar i presentar
tot és començar.

MANEL RIU, ens recorda que AVUI que el temps de campanya ja és història i hem entrat en el temps pasqual de l'època victoriana i que avui és el PLE MUNICIPAL on s'estrenen en Victor ORRIT i en joan PASCUAL com a Alcalde i tinent d'Alcalde.

ABANS, en plena campanya electoral, els del PP deien una cosa, els del PSC un altra i els de REAFGRUPAMENT un altra i això ho recorda ens ho recorda en Manel. ARA, ja tots fan igual. El bloc del Manel ens recorda el programa electoral i les imatges de Reagrupament i PSC trempolins els de fa un parell de mesos i de com es comporten ara. Sembla increïble, però no ho és: realitat supera a la ficció, i de molt!!!

Post-viu de Manel Riu

http://manelriu.blogspot.com/2011/07/post-viu-del-ple-municipal-juliol-de.html

dimecres 27 de juliol de 2011
Post viu del ple municipal (juliol de 2011)
00:00
NmgrcrgpFillcmgrcperitSant, amén. Com que mos queda molt de post viu fins al ple municipal de les 13:00, podríem entretindre-mos amb una història il·lustrativa de com funciona el PSC-PSOE. Se tracta d'una història, trista, en dos capítols i un epíleg.

Capítol 1 (PSC), Vielha, 5 de novembre de 2010.
El vicepresident del Govern [de la Generalitat] presidirà l'acte de presentació de la "Llei de l’Occità, aranès a l’Aran" juntament amb el síndic de l’Aran, Francés Xavier Boya. L’acompanyarà el delegat del Govern a l’Alt Pirineu i l’Aran, Víctor Orrit, i el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan.
Font: Sala de premsa de la Generalitat
Capítol 2 (PSOE), Madrid, 22 de juliol de 2011.
El Consell de Ministres [espanyol] ha acordat interposar un recurs d'inconstitucionalitat contra diversos articles de la llei de l'aranès, en referència a l'ús de l'aranès com a llengua preferent.
Font: Nació Digital.
O siga que el Víctor actua de poli bo; i el Consell de Ministres, de poli dolent. Mira que en saben al PSC-PSOE, de repartir-se els papers tot fent el paperina!

El Víctor Orrit, poli bo, a Vielha el 5 de novembre de 2010 participant tot cofoi en els actes de presentació de la "Llei de l'occità, aranès a l'Aran". El Víctor és el del bigoti. El del bigoti i la corbata. El del bigoti, la corbata i les mans als bolsons. Als seus bolsons.

L'epíleg, tristíssim, d'esta història, trista, és que, d'ací a poc temps, el Víctor (PSC) mos demanarà el vot per al Rubalcaba (PSOE). De feit, és molt possible que mos el demane per a la Teresa Montanuy (del PSC, no?, la Teresa dic), que aniria al Congreso a votar per Rubalcaba i a integrar-se en el grup del PSOE (ah, doncs no, del PSC no molla; del PSOE, del PSOE), com han feit tots els diputados del PSC del Naranjito-Porelcambio-Juanpablosegundotequieretodoelmundo ençà. Això sí, el Víctor, la Teresa, el Rubalcaba... trauran a passejar la clàssica monya que plora, fa caca i diu "Vota al PSOE; al tanto, que, si tu no hi vas, vine el PP; volando voy, volando vengo, por el camino yo me entretengo; je vais et je viens entre tes reins, et je me retiens". Tothom reconeix que és una monya amb molt d'èxit a l'hora d'entabanar catalans.
__________________________________________

00:16
Ara que hi penso, la monya de CiU també és ben clàssica: Duran i Lleida. Eixa monya ni plora (els d'Unió no ploren), ni fa caca (els d'Unió són restrets de mena); només diu "Com que guanyarà el PP, cal votar CiU per tal d'evitar la majoria absoluta". L'únic problema d'eixa monya és que, un cop evitada la majoria absoluta del partit que siga, només fa que jugar a "pedra, paper, tisora".
00:16
Ara que hi penso, la monya de CiU també és ben clàssica: Duran i Lleida. Eixa monya ni plora (els d'Unió no ploren), ni fa caca (els d'Unió són restrets de mena); només diu "Com que guanyarà el PP, cal votar CiU per tal d'evitar la majoria absoluta". L'únic problema d'eixa monya és que, un cop evitada la majoria absoluta del partit que siga, només fa que jugar a "pedra, paper, tisora".

Duran fa "paper". Zapatero també fa "paper", però més amont que el "paper" de Duran. Mas no pot fer res perquè Zapatero li subjecta la mà. Resultat: guanya Zapatero i tots tres fan mal paper.
I, a la vegada, som els catalans els que no parem de plorar i de cagar-mos en tot.

00:35
Hora de llegir.
SAGARRA, Josep Maria de: Vida privada, Barcelona, 1932.

Sinopsi: els fills tarambanes de l'alta burgesia barcelonina dilapiden el patrimoni familiar anant de CAMPAMENTOS.
Boníssima novel·la un poc rònega (tècnica literària del segle XIX, ni un xic estirabot avantguardista). Josep Maria de Sagarra eva un sinyor de missa de 12 a qui fascinava la disbauxa. Quan heva combregat, del seu forn eixiven indigestos pets de monja com ara La ferida lluminosa; quan no combregava amb rodes de molí, n'eixiven excel·lents gormanderies com ara Vida privada. Eva d'origen pallarès i va tindre un fill: Joan de Sagarra. Joan de Sagarra no ha dilapidat el patrimoni literari heretat (cròniques brillants sobre la gauche divine als anys 70, crítiques teatrals incisives als 80, articles de bon vivant als 90 i als 00), tampoc no és de missa de 12; però de disbauxa sí i de CAMPAMENTOS també.
__________________________________________

02:06
Deixem la lectura i a dormir. Demà, més Vida privada del Sagarra pare. Escriu bé el punyetero. A veri si al maití me'n recordo de passar per la Llibreria Central abans d'anar al ple. Sisco Prats de Garsineu Edicions (*) (o Coco Prada d'Edicions Galifardeu), que ja ha arribat el llibre que te vaig encomanar?
(*) GarSINeu. O GarNISeu, com diva el Sagarra fill:
Este verano he comprado en la tienda un libro de apenas 150 páginas, Grimpaires sobre rodes, de Josep M. Cuenca Flores, editado por GarNISeu, la editorial de Tremp que ya me había descubierto, en años anteriores, las historias de los cazabombarderos alemanes estrellados en los lagos del Pallars durante la II Guerra Mundial y las no menos patéticas historias de la caza del oso en los Pirineos catalanes.
Fragment de l'article "Literatura sobre ruedas", Joan de Sagarra, 2000.
Bona nit a tothom.
__________________________________________

08:45
Bon dia a tothom. Què toca? Doncs toca tocar-se, perquè a la dutxa encara no hi tinc comandament a distància. Ho sinto, mossèn.