



En Víctor Orrit s'ha reunit amb en Lluís Recoder, Conseller del Departament de Territori i Sostenibilitat i li ha fonat la seva carta als Reis Mags: un pla de camins per al seu terme municipal i el compromís de la Carretera de Comiols . segons es llegeix al Diari Segre. El pla de camins, és molt necessari en zones com La Terreta on hi ha molts trams en un estat molt molt lamentable. De la Carretera a Camiols i els seus túnels en aquesta legislatura, ja s'ho farà, al cap i a la fi, en Víctor ja NO és Co-Princep dels Pirineus NI la carretera està al seu terme municipal NI a la Diputació de Barcelona.
MANEL RIU FIAT, Cronista del Campament Victorià de Tremp, darrerament està molt inspirat amb l'Ajuntament Agrupat de Tremp, especialment en els dies Plens de l'Ajuntament de Tremp; en els dies buits no ho està tant.
Capítol 1 (PSC)

http://manelriu.blogspot.com/2011/07/post-viu-del-ple-municipal-juliol-de.html
El Víctor Orrit, poli bo, a Vielha el 5 de novembre de 2010 participant tot cofoi en els actes de presentació de la "Llei de l'occità, aranès a l'Aran". El Víctor és el del bigoti. El del bigoti i la corbata. El del bigoti, la corbata i les mans als bolsons. Als seus bolsons.
00:16Duran fa "paper". Zapatero també fa "paper", però més amont que el "paper" de Duran. Mas no pot fer res perquè Zapatero li subjecta la mà. Resultat: guanya Zapatero i tots tres fan mal paper.
I, a la vegada, som els catalans els que no parem de plorar i de cagar-mos en tot.
00:35
Hora de llegir.
SAGARRA, Josep Maria de: Vida privada, Barcelona, 1932.
Sinopsi: els fills tarambanes de l'alta burgesia barcelonina dilapiden el patrimoni familiar anant de CAMPAMENTOS.
Boníssima novel·la un poc rònega (tècnica literària del segle XIX, ni un xic estirabot avantguardista). Josep Maria de Sagarra eva un sinyor de missa de 12 a qui fascinava la disbauxa. Quan heva combregat, del seu forn eixiven indigestos pets de monja com ara La ferida lluminosa; quan no combregava amb rodes de molí, n'eixiven excel·lents gormanderies com ara Vida privada. Eva d'origen pallarès i va tindre un fill: Joan de Sagarra. Joan de Sagarra no ha dilapidat el patrimoni literari heretat (cròniques brillants sobre la gauche divine als anys 70, crítiques teatrals incisives als 80, articles de bon vivant als 90 i als 00), tampoc no és de missa de 12; però de disbauxa sí i de CAMPAMENTOS també.
__________________________________________
02:06
Deixem la lectura i a dormir. Demà, més Vida privada del Sagarra pare. Escriu bé el punyetero. A veri si al maití me'n recordo de passar per la Llibreria Central abans d'anar al ple. Sisco Prats de Garsineu Edicions (*) (o Coco Prada d'Edicions Galifardeu), que ja ha arribat el llibre que te vaig encomanar?
(*) GarSINeu. O GarNISeu, com diva el Sagarra fill:
Este verano he comprado en la tienda un libro de apenas 150 páginas, Grimpaires sobre rodes, de Josep M. Cuenca Flores, editado por GarNISeu, la editorial de Tremp que ya me había descubierto, en años anteriores, las historias de los cazabombarderos alemanes estrellados en los lagos del Pallars durante la II Guerra Mundial y las no menos patéticas historias de la caza del oso en los Pirineos catalanes.
Fragment de l'article "Literatura sobre ruedas", Joan de Sagarra, 2000.
Bona nit a tothom.
__________________________________________
08:45
Bon dia a tothom. Què toca? Doncs toca tocar-se, perquè a la dutxa encara no hi tinc comandament a distància. Ho sinto, mossèn.

El municipi més gran de tots els afectats per la línia projectada de molt alta tensió entre Aragó i Catalunya, la MAT de Ponent, ha presentat en les seves al·legacions al Ministeri d’Indústria una proposta pròpia que s’escapa del consens general que hi havia fins ara al territori. La proposta de Tremp és allargar cap al nord el traçat de la MAT en territori administrat per Aragó, aprofitant uns quilòmetres més les torres elèctriques en desús de la fallida línia Aragó-Casarilh. Des d’allà entrar en territori d’administració catalana fins al Pont de Suert, i allà aprofitar l’actual corredor elèctric existent entre la capital de l’Alta Ribagorça i la Pobla de Segur, ja al Pallars Jussà, a través del port de Perves. A prop de la Pobla, la línia ja podria connectar amb la línia de molt alta tensió existent que condueix l’electricitat des de les centrals dels Pirineus fins a Sentmenat i l’àrea metropolitana de Barcelona. El traçat projectat per REE uneix Aragó i Catalunya més al sud, a través d’un recorregut pròxim a les poblacions de Graus, el Pont de Montanyana, Tremp i Isona. L’alcalde de Tremp, el socialista Víctor Orrit, defensa aquesta opció perquè en lloc de crear un corredor nou s’aprofitaria una línia existent (l’actual línia entre el Pont de Suert i la Pobla de Segur és de 220 i s’hauria d’adaptar per a 400), les obres es podrien fer aprofitant la millora de la carretera entre el Pont de Suert i la Pobla de Segur prevista però encara no realitzada, i podria donar servei al creixement de la producció elèctrica programat a les preses de Moralets i de l’estany Gento. La proposta ha sacsejat l’aparent unitat que regnava fins ara al territori. L’alcalde del Pont de Suert i delegat del govern als Pirineus, Albert Alins, ha rebutjat la proposta de Tremp. Tampoc no ha agradat a la Plataforma contra l’Autopista Elèctrica, que tem que ara s’obri la veda i cada ajuntament defensi traçats que no el perjudiquin en lloc d’oposarse frontalment a la línia. Orrit, però, es justifica afirmant que la proposta no contradiu en absolut les resolucions fixades per altres ajuntaments i el Consell Comarcal en el sentit que cal reaprofitar línies existents, i que el nucli de les seves al·legacions és, com en la resta de municipis, el rebuig frontal a la línia perquè és innecessària i perjudicial.
Manel Riu, el cronista Extra-Oficial de l'Ex-Coprincep dels Pirineus, en comenta com va anar l'acte de constitució del nou Consell Comarcal del Pallars Jussà: 
