Post-viu de Manel Riu

http://manelriu.blogspot.com/2011/07/post-viu-del-ple-municipal-juliol-de.html

dimecres 27 de juliol de 2011
Post viu del ple municipal (juliol de 2011)
00:00
NmgrcrgpFillcmgrcperitSant, amén. Com que mos queda molt de post viu fins al ple municipal de les 13:00, podríem entretindre-mos amb una història il·lustrativa de com funciona el PSC-PSOE. Se tracta d'una història, trista, en dos capítols i un epíleg.

Capítol 1 (PSC), Vielha, 5 de novembre de 2010.
El vicepresident del Govern [de la Generalitat] presidirà l'acte de presentació de la "Llei de l’Occità, aranès a l’Aran" juntament amb el síndic de l’Aran, Francés Xavier Boya. L’acompanyarà el delegat del Govern a l’Alt Pirineu i l’Aran, Víctor Orrit, i el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan.
Font: Sala de premsa de la Generalitat
Capítol 2 (PSOE), Madrid, 22 de juliol de 2011.
El Consell de Ministres [espanyol] ha acordat interposar un recurs d'inconstitucionalitat contra diversos articles de la llei de l'aranès, en referència a l'ús de l'aranès com a llengua preferent.
Font: Nació Digital.
O siga que el Víctor actua de poli bo; i el Consell de Ministres, de poli dolent. Mira que en saben al PSC-PSOE, de repartir-se els papers tot fent el paperina!

El Víctor Orrit, poli bo, a Vielha el 5 de novembre de 2010 participant tot cofoi en els actes de presentació de la "Llei de l'occità, aranès a l'Aran". El Víctor és el del bigoti. El del bigoti i la corbata. El del bigoti, la corbata i les mans als bolsons. Als seus bolsons.

L'epíleg, tristíssim, d'esta història, trista, és que, d'ací a poc temps, el Víctor (PSC) mos demanarà el vot per al Rubalcaba (PSOE). De feit, és molt possible que mos el demane per a la Teresa Montanuy (del PSC, no?, la Teresa dic), que aniria al Congreso a votar per Rubalcaba i a integrar-se en el grup del PSOE (ah, doncs no, del PSC no molla; del PSOE, del PSOE), com han feit tots els diputados del PSC del Naranjito-Porelcambio-Juanpablosegundotequieretodoelmundo ençà. Això sí, el Víctor, la Teresa, el Rubalcaba... trauran a passejar la clàssica monya que plora, fa caca i diu "Vota al PSOE; al tanto, que, si tu no hi vas, vine el PP; volando voy, volando vengo, por el camino yo me entretengo; je vais et je viens entre tes reins, et je me retiens". Tothom reconeix que és una monya amb molt d'èxit a l'hora d'entabanar catalans.
__________________________________________

00:16
Ara que hi penso, la monya de CiU també és ben clàssica: Duran i Lleida. Eixa monya ni plora (els d'Unió no ploren), ni fa caca (els d'Unió són restrets de mena); només diu "Com que guanyarà el PP, cal votar CiU per tal d'evitar la majoria absoluta". L'únic problema d'eixa monya és que, un cop evitada la majoria absoluta del partit que siga, només fa que jugar a "pedra, paper, tisora".
00:16
Ara que hi penso, la monya de CiU també és ben clàssica: Duran i Lleida. Eixa monya ni plora (els d'Unió no ploren), ni fa caca (els d'Unió són restrets de mena); només diu "Com que guanyarà el PP, cal votar CiU per tal d'evitar la majoria absoluta". L'únic problema d'eixa monya és que, un cop evitada la majoria absoluta del partit que siga, només fa que jugar a "pedra, paper, tisora".

Duran fa "paper". Zapatero també fa "paper", però més amont que el "paper" de Duran. Mas no pot fer res perquè Zapatero li subjecta la mà. Resultat: guanya Zapatero i tots tres fan mal paper.
I, a la vegada, som els catalans els que no parem de plorar i de cagar-mos en tot.

00:35
Hora de llegir.
SAGARRA, Josep Maria de: Vida privada, Barcelona, 1932.

Sinopsi: els fills tarambanes de l'alta burgesia barcelonina dilapiden el patrimoni familiar anant de CAMPAMENTOS.
Boníssima novel·la un poc rònega (tècnica literària del segle XIX, ni un xic estirabot avantguardista). Josep Maria de Sagarra eva un sinyor de missa de 12 a qui fascinava la disbauxa. Quan heva combregat, del seu forn eixiven indigestos pets de monja com ara La ferida lluminosa; quan no combregava amb rodes de molí, n'eixiven excel·lents gormanderies com ara Vida privada. Eva d'origen pallarès i va tindre un fill: Joan de Sagarra. Joan de Sagarra no ha dilapidat el patrimoni literari heretat (cròniques brillants sobre la gauche divine als anys 70, crítiques teatrals incisives als 80, articles de bon vivant als 90 i als 00), tampoc no és de missa de 12; però de disbauxa sí i de CAMPAMENTOS també.
__________________________________________

02:06
Deixem la lectura i a dormir. Demà, més Vida privada del Sagarra pare. Escriu bé el punyetero. A veri si al maití me'n recordo de passar per la Llibreria Central abans d'anar al ple. Sisco Prats de Garsineu Edicions (*) (o Coco Prada d'Edicions Galifardeu), que ja ha arribat el llibre que te vaig encomanar?
(*) GarSINeu. O GarNISeu, com diva el Sagarra fill:
Este verano he comprado en la tienda un libro de apenas 150 páginas, Grimpaires sobre rodes, de Josep M. Cuenca Flores, editado por GarNISeu, la editorial de Tremp que ya me había descubierto, en años anteriores, las historias de los cazabombarderos alemanes estrellados en los lagos del Pallars durante la II Guerra Mundial y las no menos patéticas historias de la caza del oso en los Pirineos catalanes.
Fragment de l'article "Literatura sobre ruedas", Joan de Sagarra, 2000.
Bona nit a tothom.
__________________________________________

08:45
Bon dia a tothom. Què toca? Doncs toca tocar-se, perquè a la dutxa encara no hi tinc comandament a distància. Ho sinto, mossèn.

28-N: RETORN A TREMP??

El proper diumenge 28 de novembre és la data de les eleccions catalanes. Un cop més els veïns de la Terreta si volen exercir el seu dret democràtic tindran que retornar a Tremp, capital del Pallars Jussà i al seu de l'Ajuntament al que pertanyen des de fa quaranta anys els antics termes municipals de Sapeira i Espluga de Serra. Les darreres eleccions que es van poder votar a la Terreta, a Sapeira i Espluga de Serra, són les primeres que es realitzen desprès desprès de les del 16 de febrer de 1936; és trist dir-ho així, però durant tota la Transició i els més de trenta anys democracia, per a exercir drets bàsics de tot sistema democràtic aquests habitants han de conduir el vehicle durant quasi una hora d’anada i un altra hora de tornada per les carreteres de muntanya que separen les valls de la Noguera Ribagorçana de la Noguera Pallaresa, pitjor que al 1936!!!. Cert és que la gent anirà amb cotxe, o que a la gent gran i no tant gran segurament hi haurà un servei de taxi que els traslladarà fins a Tremp a les vuit del matí i els retornarà a la Terreta a les tres de la tarda, però els sacrificis de aixecar-se d'hora i passar tot un matí per Tremp són molt grans i cap ciutadà d'un país democràtic i modern es mereix aquest tracte i aquest allunyament de l'administració local més propera a l’hora d’exercir un dret fonamental com és el d'anar votar als seus representants polítics.
La consulta popular del 25 d'abril passat que es va realitzar a la casa dels Voltors de La Torre de Tamúrcia, la primera desprès 1936, va ser un miratge: fou la primera vegada i la darrera vegada que es va poder fer una consulta popular en un lloc de la Terreta i no era oficial com les de 1936. Veient el resultat de la consulta popular del passat 25 d'abril on quasi la totalitat dels votants van demanar la segregació de La Terreta, i analitzada la reacció dels polítics de l'Ajuntament de Tremp, dels quals encara esperem els documents que van dir que ens facilitarien, molt especialment el de les balances fiscals; vist el comportament de la Generalitat de Catalunya, que negocia directament amb l'Ajuntament i no es dirigeix ni als veïns ni explica el resultats de es converses amb l'Ajuntament, ens preguntem si els polítics catalans es mereixen els sacrificis d'aquests ciutadans als qui no donen resposta? I el sistema democràtic català, s'ho mereix?.

Srs. MONTILLA, AUSÀS, BENACH, CAROD-ROVIRA, NADAL, SAURA,MAS, RIVERA,, Sra. SÁNCHEZ-CAMACHO; Srs ORRIT, COLOMINA, ARDANUY TARRAT, GILABERT i PUEYO i d'altres càrrecs polítics de TOTS ELS PÀRTITS POLÍTICS pensin si val la pena agafar un cotxe i conduir durant una hora d’anada i un altra hora de tornada per carreteres de muntanya per a poder exercir un dret tant bàsic i fonamental com el de votar que els ciutadans de la Terreta el tenen ben lluny. Ho farien vostès?. I si els representants polítics ni responen a les peticions d’aquesta oblidada vall, també ho farien? Segurament molts de vostès no hi anirien, però com que no es troben en aquesta situació poc importa que els ciutadans de la Terreta es trobin quotidianament en una situació tercermundista i a la cua del desevolupament i la qualitat de vida d'una nació que es diu que és del primer món, prospera, moderna, europea i democràtica, però no per als ciutadans de la Terreta on tot s'ho val: el proper 28 de novembre si hem de votar haurem de conduir durant dues hores gràcies a uns canvis administratius que des de la dictadura franquista no han canviat gens i van de mal en pitjor.
BONA DIADA DE CATALUNYA I BONES ELECCIONES CATALANES!!!!