Post-viu de Manel Riu

http://manelriu.blogspot.com/2011/07/post-viu-del-ple-municipal-juliol-de.html

dimecres 27 de juliol de 2011
Post viu del ple municipal (juliol de 2011)
00:00
NmgrcrgpFillcmgrcperitSant, amén. Com que mos queda molt de post viu fins al ple municipal de les 13:00, podríem entretindre-mos amb una història il·lustrativa de com funciona el PSC-PSOE. Se tracta d'una història, trista, en dos capítols i un epíleg.

Capítol 1 (PSC), Vielha, 5 de novembre de 2010.
El vicepresident del Govern [de la Generalitat] presidirà l'acte de presentació de la "Llei de l’Occità, aranès a l’Aran" juntament amb el síndic de l’Aran, Francés Xavier Boya. L’acompanyarà el delegat del Govern a l’Alt Pirineu i l’Aran, Víctor Orrit, i el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan.
Font: Sala de premsa de la Generalitat
Capítol 2 (PSOE), Madrid, 22 de juliol de 2011.
El Consell de Ministres [espanyol] ha acordat interposar un recurs d'inconstitucionalitat contra diversos articles de la llei de l'aranès, en referència a l'ús de l'aranès com a llengua preferent.
Font: Nació Digital.
O siga que el Víctor actua de poli bo; i el Consell de Ministres, de poli dolent. Mira que en saben al PSC-PSOE, de repartir-se els papers tot fent el paperina!

El Víctor Orrit, poli bo, a Vielha el 5 de novembre de 2010 participant tot cofoi en els actes de presentació de la "Llei de l'occità, aranès a l'Aran". El Víctor és el del bigoti. El del bigoti i la corbata. El del bigoti, la corbata i les mans als bolsons. Als seus bolsons.

L'epíleg, tristíssim, d'esta història, trista, és que, d'ací a poc temps, el Víctor (PSC) mos demanarà el vot per al Rubalcaba (PSOE). De feit, és molt possible que mos el demane per a la Teresa Montanuy (del PSC, no?, la Teresa dic), que aniria al Congreso a votar per Rubalcaba i a integrar-se en el grup del PSOE (ah, doncs no, del PSC no molla; del PSOE, del PSOE), com han feit tots els diputados del PSC del Naranjito-Porelcambio-Juanpablosegundotequieretodoelmundo ençà. Això sí, el Víctor, la Teresa, el Rubalcaba... trauran a passejar la clàssica monya que plora, fa caca i diu "Vota al PSOE; al tanto, que, si tu no hi vas, vine el PP; volando voy, volando vengo, por el camino yo me entretengo; je vais et je viens entre tes reins, et je me retiens". Tothom reconeix que és una monya amb molt d'èxit a l'hora d'entabanar catalans.
__________________________________________

00:16
Ara que hi penso, la monya de CiU també és ben clàssica: Duran i Lleida. Eixa monya ni plora (els d'Unió no ploren), ni fa caca (els d'Unió són restrets de mena); només diu "Com que guanyarà el PP, cal votar CiU per tal d'evitar la majoria absoluta". L'únic problema d'eixa monya és que, un cop evitada la majoria absoluta del partit que siga, només fa que jugar a "pedra, paper, tisora".
00:16
Ara que hi penso, la monya de CiU també és ben clàssica: Duran i Lleida. Eixa monya ni plora (els d'Unió no ploren), ni fa caca (els d'Unió són restrets de mena); només diu "Com que guanyarà el PP, cal votar CiU per tal d'evitar la majoria absoluta". L'únic problema d'eixa monya és que, un cop evitada la majoria absoluta del partit que siga, només fa que jugar a "pedra, paper, tisora".

Duran fa "paper". Zapatero també fa "paper", però més amont que el "paper" de Duran. Mas no pot fer res perquè Zapatero li subjecta la mà. Resultat: guanya Zapatero i tots tres fan mal paper.
I, a la vegada, som els catalans els que no parem de plorar i de cagar-mos en tot.

00:35
Hora de llegir.
SAGARRA, Josep Maria de: Vida privada, Barcelona, 1932.

Sinopsi: els fills tarambanes de l'alta burgesia barcelonina dilapiden el patrimoni familiar anant de CAMPAMENTOS.
Boníssima novel·la un poc rònega (tècnica literària del segle XIX, ni un xic estirabot avantguardista). Josep Maria de Sagarra eva un sinyor de missa de 12 a qui fascinava la disbauxa. Quan heva combregat, del seu forn eixiven indigestos pets de monja com ara La ferida lluminosa; quan no combregava amb rodes de molí, n'eixiven excel·lents gormanderies com ara Vida privada. Eva d'origen pallarès i va tindre un fill: Joan de Sagarra. Joan de Sagarra no ha dilapidat el patrimoni literari heretat (cròniques brillants sobre la gauche divine als anys 70, crítiques teatrals incisives als 80, articles de bon vivant als 90 i als 00), tampoc no és de missa de 12; però de disbauxa sí i de CAMPAMENTOS també.
__________________________________________

02:06
Deixem la lectura i a dormir. Demà, més Vida privada del Sagarra pare. Escriu bé el punyetero. A veri si al maití me'n recordo de passar per la Llibreria Central abans d'anar al ple. Sisco Prats de Garsineu Edicions (*) (o Coco Prada d'Edicions Galifardeu), que ja ha arribat el llibre que te vaig encomanar?
(*) GarSINeu. O GarNISeu, com diva el Sagarra fill:
Este verano he comprado en la tienda un libro de apenas 150 páginas, Grimpaires sobre rodes, de Josep M. Cuenca Flores, editado por GarNISeu, la editorial de Tremp que ya me había descubierto, en años anteriores, las historias de los cazabombarderos alemanes estrellados en los lagos del Pallars durante la II Guerra Mundial y las no menos patéticas historias de la caza del oso en los Pirineos catalanes.
Fragment de l'article "Literatura sobre ruedas", Joan de Sagarra, 2000.
Bona nit a tothom.
__________________________________________

08:45
Bon dia a tothom. Què toca? Doncs toca tocar-se, perquè a la dutxa encara no hi tinc comandament a distància. Ho sinto, mossèn.

Avui: tremp vol desviar cap al nord la MAT de Ponent

El municipi més gran de tots els afectats per la línia projectada de molt alta tensió entre Aragó i Catalunya, la MAT de Ponent, ha presentat en les seves al·legacions al Ministeri d’Indústria una proposta pròpia que s’escapa del consens general que hi havia fins ara al territori. La proposta de Tremp és allargar cap al nord el traçat de la MAT en territori administrat per Aragó, aprofitant uns quilòmetres més les torres elèctriques en desús de la fallida línia Aragó-Casarilh. Des d’allà entrar en territori d’administració catalana fins al Pont de Suert, i allà aprofitar l’actual corredor elèctric existent entre la capital de l’Alta Ribagorça i la Pobla de Segur, ja al Pallars Jussà, a través del port de Perves. A prop de la Pobla, la línia ja podria connectar amb la línia de molt alta tensió existent que condueix l’electricitat des de les centrals dels Pirineus fins a Sentmenat i l’àrea metropolitana de Barcelona. El traçat projectat per REE uneix Aragó i Catalunya més al sud, a través d’un recorregut pròxim a les poblacions de Graus, el Pont de Montanyana, Tremp i Isona. L’alcalde de Tremp, el socialista Víctor Orrit, defensa aquesta opció perquè en lloc de crear un corredor nou s’aprofitaria una línia existent (l’actual línia entre el Pont de Suert i la Pobla de Segur és de 220 i s’hauria d’adaptar per a 400), les obres es podrien fer aprofitant la millora de la carretera entre el Pont de Suert i la Pobla de Segur prevista però encara no realitzada, i podria donar servei al creixement de la producció elèctrica programat a les preses de Moralets i de l’estany Gento. La proposta ha sacsejat l’aparent unitat que regnava fins ara al territori. L’alcalde del Pont de Suert i delegat del govern als Pirineus, Albert Alins, ha rebutjat la proposta de Tremp. Tampoc no ha agradat a la Plataforma contra l’Autopista Elèctrica, que tem que ara s’obri la veda i cada ajuntament defensi traçats que no el perjudiquin en lloc d’oposarse frontalment a la línia. Orrit, però, es justifica afirmant que la proposta no contradiu en absolut les resolucions fixades per altres ajuntaments i el Consell Comarcal en el sentit que cal reaprofitar línies existents, i que el nucli de les seves al·legacions és, com en la resta de municipis, el rebuig frontal a la línia perquè és innecessària i perjudicial.
Una línia mig abandonada
La proposta de Tremp ha remogut les aigües aparentment tranquil·les en superfície però mogudes per dintre per on navegaven els ajuntaments afectats pel projecte de la MAT entre Penyalba i Isona que REE vol fer entre el 2013 i el 2014. Fins ara, la proposta que semblava unànime era l’aprofitament d’una línia de 125 kV que hi ha entre el Pont de Montanyana (Ribagorça, Franja de Ponent) i Tremp: és pròxima a la projectada per REE i és poc aprofitada. Els alcaldes denuncien que es vol fer una línia nova quan aquesta ni es fa servir: la línia va ser objecte d’un robatori de cable a principi d’any i a hores d’ara encara no l’han reparat. Fa mig any que no funciona.
De:

http://sapeira.blogspot.com/2011/07/tremp-vol-desviar-cap-al-nord-la-mat-de.html

Carles Barrull: la Comarca de la Ribagorça s'oblioda del Castell d'Areny

La Ribagorza...es Cultura, aquest es el títol del darrer llibret de promoció turística de la Comarca de la Ribagorça.
La Ribagorza...es Cultura? o IN-Cultura?. Veient el llibret comarcal al bloc d'Areny de Noguera que a l'hora de promocionar turísticament els castells de la Comarca s'obliden del Castell d'Areny de Noguera/Arén crec que l'afirmació IN-Cultura descriu millor a la Comarca que la de Cultura al oblidar-se que a Areny de Noguera hi ha un Castell que es considerat com el primer castell documentat del Comtat de la Ribagorça (823). I no parlo dels altres castells: Betesa, Cornudella, Iscles, Soperuny i Pedrós, aquest darrer sense localitazar.
És curiós que aquest castell recentment es va excavar i recuperar dins del Projecte Comarcal "Ribagorza, Año Mil", amb restes que ens traslladen al segle VII, un cop més sigui oblidat, precisament per un dels autors del mateix projecte i no es promociona turísticament per la Comarca.
A aquestes dates el llibret turístic i la campanya d'estiu ja ha començat i aquest error ja és irreparable. Ara sols s'ha d'esperar que la propera edició siguin rectificats aquests errors i que el patrimoni històric-artístic i la promoció turística d'Areny sigui similar a la de la resta de localitats ribagorçanes, però són ja moltes les vegades, massa vegades, que el nom d'Areny no pinta ni al mapa.
A:

http://carlesbarrull.blogspot.com/2011/07/la-comarca-de-la-ribagorca-s-oblida-del.html

Areny de Noguera: Aclaración de la Asociación Cultural San Salvador de Santorens

A: http://areny-noguera.blogspot.com/2011/07/aclaracion-de-la-asociacion-cultural.html

Ante las manifestaciones del Alcalde de Sopeira D. José Mª Ariño a la situación que esta Asociación denunció al diario La Mañana del 13 de julio, queremos matizar:
- El Ayuntamiento, en documento de fecha 25 de febrero d 2008, con número de registro de
salida 32/08, concedió a la Asociación Cultural San Salvador, autorización para ocupar el
mencionado despacho y a la vez como sede social de la misma.
- La Asociación, a la recepción del Burofax de fecha 20 de junio, en cumplimiento del mismo
procedió a desalojar el despacho y a retirar todas sus pertenencias; como consecuencia de
ello, la Asociación se ha visto obligada a SUPRIMIR TEMPORALMENTE EL SERVICIO DE
CONEXIÓN A INTERNET QUE VENÍA OFRECIENDO A SUS SOCIOS.
- La Asociación en ningún momento pretendía la exclusividad del uso de dicho despacho
como así manifestó al nuevo concejal , Francisco Javier Moreno Rodríguez, en reunión
mantenida en Santorens en fecha 13 de junio.
- La Asociación, desde el mismo momento que procedió al desalojo del despacho, está
trabajando en la búsqueda de una alternativa para subsanar la situación creada.
Santorens, 17 de julio de 2011

La Mañana: Rifirrafe entre vecinos y consistorio por un local de Santorens

La Associació Cultural Sant Salvador de Santorens, núcleo agregado del municipio de Sopeira (Ribagorça aragonesa), una asociación sin ánimo de lucro con 130 socios en un núcleo habitado sólo por 20 personas todo el año, ha denunciado que “tras la toma de posesión de los nuevos regidores del Ayuntamiento, en el que uno de ellos es vecino de Santorens, el alcalde ha ordenado a la junta directiva de la asociación mediante burofax dirigido a su presidente, que desalojen con carácter de urgencia el despacho que mediante escrito firmado por el alcalde José Maria Ariño, había cedido a esta asociación”. “Como consecuencia de ello, Santorens está desde entonces sin conexión wifi servicio que la asociación prestaba en el local a la totalidad de Santorens, fueran o no fueran socios de la misma”, según manifiesta la asociación, que asegura que “el alcalde nunca ha respondido a nuestras reivindicaciones y la primera vez que se dirige a nosotros es esta, para echarnos del local social”. Los vecinos han escrito varias veces al Justicia de Aragón, el cual, según ellos, ha instado al alcalde a responder a los vecinos. Por su parte, el alcalde respondió ayer a estas críticas vertidas por la asociación manifestando que “no echamos a la asociación del local social, simplemente el nuevo regidor municipal pidió la llave del despacho al anterior regidor y representante de la asociación y éste no quiso dársela, por lo que tuvimos que enviar el burofax para poder acceder al local”. Según Ariño, “en la pasada legislatura acordamos con el entonces regidor que podría utilizar una parte del local como despacho de concejal y ahora el nuevo edil quiere utilizarlo también pero desde la asociación no se le permite, y esto es algo que no podemos consentir como ayuntamiento, ya que el uso del local es para todo el pueblo, no sólo para la asociación”.
De: http://sapeira.blogspot.com/2011/07/lalcalde-de-sopeira-fa-fora-del-local.html

El show de Bonifaci Colomina, "Cames ajudeu-me"

Manel Riu, el cronista Extra-Oficial de l'Ex-Coprincep dels Pirineus, en comenta com va anar l'acte de constitució del nou Consell Comarcal del Pallars Jussà:
I què és que va succeir al Consell:
"discursos correctes de Borrell, Ubach i Bellera, 11 vots Ubach —CiU+ERC—, 7 vots Borrell —PSC—, 1 absent —PSC—, president Joan Ubach, gerent Josep Ardanuy, "cames, ajudeu-me" Bonifaci Colomina)

Ah, no he aclarit el "cames, ajudeu-me" del Bonifaci Colomina. Resulta que el Bonifaci Colomina (PSC) també fa versions dels clàssics. En concret, dissabte al Consell Comarcal, mos va regalar una magnífica versió del clàssic anunci "Si no hay Casera, nos vamos". M'explico.


Al Boni no li va parèixer bé que se votés una habilitació per nomenar gerent el Josep Ardanuy. "En el ple de constitució, no és procedent", va dir, tot versionant el clàssic "Ara no toca" (Pujol pare, Jordi). "Serà legal, però no és procedent", va repetir sinse reblar. Feva patxoca eixa filigrana amb "legal" i "procedent"; llàstima que li faltés significat, perquè me pareix que tot eva prou conforme a dret (eva legal), a pràctica (sempre ha entrat un nou gerent en el moment en què se n'ha anat l'anterior) i a conveniència (al Consell li conviniva ja un gerent després d'un mes sinse tindre'n). Procedent, procedent... Home, procedent de Pobla és el tren que va cap a Lleida. Potser el Boni voleva dir que l'Ardanuy no procedeix de Pobla. Quemsejó! La qüestió és que el Boni va deure intuir que arribava el seu tren, perquè va afegir "Mos n'anem" i se'n va anar en un dia molt clar. Per sort, amb el "Mos n'anem" només el van seguir tres dels set consellers socialistes presents, tres i el Boni (Dumas pare, Alexandre). Dic "per sort" perquè, si hessen marxat els 7, haurien sigut massa versions de clàssics en un sol dia.

En fi, el Boni encara acabarà formant parella artística amb el Víctor. El Boni hi podria aportar el seu "Mos n'anem"; i el Víctor, el seu "Vete, me has hecho daño, vete". Juntets com a germans. Sí, d'acord, els faltaria un germà per ser els germans Karamàzov i els en sobraria un per ser el Germà Gordó; però podrien ser perfectament una versió actualitzada dels clàssics Hermanos Calatrava. Ara, no sé jo com se repartirien els papers, perquè els Hermanos Calatrava even el lleig... "
Tota la notícia aquí

Areny de Noguera: L'Ajuntament de Sopeira desallotja a l'Associació de Santorens

http://areny-noguera.blogspot.com/2011/07/lajuntament-de-sopeira-desallotja.html

COMUNICAT DE L'ASSOCIACIÓ CULTURAL SAN SALVADOR DE SANTORENS
L'Associació Cultural San Salvador de Santorens és una associació sense ànim de lucre amb més 30 anys d'història.
Entre les seves comeses està el vetllar per aquells serveis propis d'una comunitat d'escassa població permanent, Santorens compta amb escassament 20 persones que habiten tot l'any en el municipi, el qual pertany des de l'any 1970 a l'Ajuntament de Sopeira. No obstant la, Associació Cultural San Salvador de Santorens, compte actualment amb una mica més de 130 socis, entre els quals es troben alguns dels habitants permanents, si bé la gran majoria són aquells que en el seu moment per qüestió d'estudis van abandonar Santorens, desplaçant-se prioritàriament a Barcelona, però també a Lleida i Zaragoza.
Afortunadament, aquells que en el seu moment van abandonar el poble, van tornar a ell, van restaurar les seves cases i van construir de noves, gràcies a la qual cosa els seus fills amb les seves parelles, els fills d'aquests i uns altres, que van venir atrets per la tranquil•litat que ofereix Santorens, formen avui una ben avinguda comunitat.
L'Ajuntament de Sopeira, al front del qual està des de fa més de 20 anys D. José Mª Ariño del PSOE, mai ha vist de bon grat a aquests que solament estan a Santorens alguns caps de setmana, en Setmana Santa, Nadal i per descomptat en els períodes vocacionals d'estiu.
Doncs bé de aquí va néixer l'Associació Cultural San Salvador de Santorens, la qual, aquest any després d'escassos 10 dies de la presa de possessió dels nous regidors de l'Ajuntament, en el qual, per cert, un d'ells és veí de Santorens, a ordenat a la Junta Directiva de l'Associació mitjançant BUROFAX dirigit al seu President, que desallotgin amb caràcter d'urgència el despatx que mitjançant escrit signat pel propi alcalde, José Mª Ariño, havia cedit a aquesta Associació. Com a conseqüència d'això, Santorens està des de fa escassos dies sense connexió a INTERNET, servei que l'Associació prestava a la totalitat del municipi de Santorens, fossin o no fossin socis de la mateixa, servei que l'Ajuntament mai es va dignar a oferir, molt al contrari del que succeeix a Sopeira, on es troba la seu de l'Ajuntament.
Aquest és el servei que l'Ajuntament socialista de José Mª Ariño ofereix a bona part dels seus veïns i tot això sempre de molt males maneres i amb un total i absolut menyspreu, especialment cap a aquells que no són habitants fixos als quals ell anomena "TURISTES". Després de gairebé 35 anys de democràcia, encara queden residus governats a la vella usança i per mes vergonya sota els signes d'una formació política que es fa dir, SOCIALISTA i OBRER.